L'assassí de la pandèmia (Capítol 3)

Gener del 2007. A l'Uruguai és estiu. Les discoteques de la zona costera de Punta del Este s'omplen de joves. La matinada del dia 20, una sala de festes de la ciutat de Piriápolis està plena a rebentar. A quarts de sis, quatre amigues surten del local per tornar a casa. A la porta, una d'elles se separa un moment del grup. La resta la perd de vista uns segons. Quan es giren ja no hi és, ha desaparegut. El desenllaç d'aquesta història trigarà molt de temps a arribar i, si no fos perquè a vegades les parets tenen orelles, potser no hauria arribat mai.

L'octubre del 2010 l'Estela Calduch, una jove de 25 anys de la Ràpita, fa pocs mesos que treballa a la sucursal del Banc Santander de Cambrils. És gestora de clients. A les 8.44, quan només fa 11 minuts que la sucursal ha obert les portes, hi entren dos homes. Un l'apunta amb una pistola a través del vidre blindat. És un atracament. 28 segons després, ressona un tret.

Amb la condemna per haver encobert l'homicidi de la timba de cartes, Bernardino Ballester, el Nino, ja ha passat tres vegades per la presó. En sortirà, però hi tornarà. En aquest últim capítol, sentireu el Nino explicant la seva biografia. Sabreu com es torna a trobar amb l'inspector Alfredo Rubio. I veureu que TV3 hi té un paper decisiu que canvia el curs dels esdeveniments. Ara la història comença en una joieria de Sabadell.

Aquesta és una història de l'hampa dels anys 80. Amb dos capítols descobrirem la història d'un delinqüent que es diu Bernardino Ballester, àlies el Nino. L'han detingut 17 vegades. Va entrar per primera vegada a la presó amb 16 anys i es va fugar un cop. En aquest primer episodi anem 39 anys enrere. Seguirem la investigació de tres crims, a Sabadell i a Barcelona. Hi ha escopetes de caça retallades, una partida de cartes clandestina, heroïna, delators i dues víctimes mortals.

És una nit d'estiu del 1925. Al Grill-Room, un dels locals de moda de la ciutat de Barcelona, al carrer Escudellers, s'hi barreja gent de tota mena. Des d'artistes fins a periodistes que busquen inspiració, passant per prostitutes i jovent de la part alta de la ciutat. L'amo del local és a la porta de l'establiment quan veu una noia que cau daltabaix de l'edifici del davant. Queda estesa a terra al mig del carrer. No es mou.

L'assassí de la pandèmia ha tornat a matar. Ja són quatre homes sense llar morts als carrers de Barcelona. L'últim és un jove francès que dormia al ras al costat d'un forn de pa. Però aquest cop hi ha testimonis. L'avís als Mossos ha permès a la policia localitzar-lo poc després. Ha pujat en un autobús i la policia el segueix discretament. Però aquest individu que persegueixen serà realment l'assassí en sèrie que estan buscant? Resoldrem el misteri.

La primavera del 2020, durant els mesos més durs de la pandèmia de coronavirus, maten tres persones sense llar a l'Eixample de Barcelona. Tots tres eren homes i en el moment dels fets dormien desprotegits a la intempèrie. El més jove tenia 21 anys. L'assassí els ataca a traïció mentre dormen. Els Mossos estan convençuts que l'autor és un assassí en sèrie.

El març del 2020, en plena pandèmia, maten un home sense llar a l'Eixample de Barcelona. La víctima tenia 60 anys i feia temps que dormia al ras, davant d'un supermercat. De nit, i amb els carrers buits pel confinament, no hi ha testimonis de l'agressió. Amb la ciutat deserta, els sensesostre estan més aïllats i més sols que mai. I algú aprofita per matar-los mentre dormen.

El desembre del 1994, a Manresa, una jove empleada d'una hamburgueseria desapareix sense deixar rastre. Un mes més tard, la troben morta a trets a pocs quilòmetres de la capital del Bages. En els mesos següents apareixen dos cadàvers més: el d'un venedor d'assegurances i el d'un joier. Els tres crims tenen en comú una firma: dos trets al cap amb una arma de les mateixes característiques.

13 de gener del 2018. Falten pocs minuts per a la una de la matinada. La policia local de Santa Perpètua de Mogoda rep l'alerta d'un veí. Està cremant una cabana al marge de la carretera entre aquesta localitat i la Llagosta. Des de fa uns anys hi fa vida Juan Pita, un cantant de la "movida" madrilenya que als noranta va aconseguir col·locar alguns dels seus temes a les principals emissores del país. Les flames triguen poca estona a devorar-ho tot. Aquesta és la història d'un crim en què la víctima és només un mitjà per fer mal a algú altre.