I un any, quan el jardí estava nevat, haviem vist el seu rastre.


En dejú.

Vinguè de matinada. 

Siguin benvinguts a un lloc bucòlic i en el que viuran en una felicitat eterna. 


I quantes vegades haviem somiat amb tal color. 


Que ens veieu? I ara? Ens sentiu bé ara? Osti, un moment…


I sempre amb els colzes damunt la taula. 


Una mena de ciutat tèrbola i sense llei, guiada per una temerària.


Recull de vivències i històries viscudes a la ciutat de Barcelona per un jove de 15 anys. 