
Els joves de Menorca prenen la paraula per actuar contra l'emergència climàtica des de l'àmbit local
L'arqueòloga Roser Maria explica a la secció Emergència Climàtica d'Antón Soler el naixement de S'Aplec Jove, un col·lectiu impulsat des de Ferreries per debatre i promoure solucions davant la crisi ambiental i social actual.
La preocupació per l'augment sostingut de les temperatures i els fenòmens meteorològics extrems ha portat un grup de joves de Menorca a organitzar-se per passar de la reflexió a l'acció comunitària. Aquesta iniciativa, batejada com a S'Aplec Jove, va centrar l'última entrega de la secció Emergència Climàtica, felicitat sostenible, conduïda per Antón Soler a l'espai Hoy por Hoy Menorca. L'entrevista va comptar amb la participació de Roser Maria, arqueòloga de professió i una de les impulsores d'aquest moviment assembleari que busca donar veu a les inquietuds generacionals de l'illa.
Durant la conversa, Soler va posar sobre la taula l'anomalia tèrmica que viu el planeta, amb rècords d'emissions de diòxid de carboni i episodis de calor persistent que s'allarguen fins ben entrat el mes de novembre. Davant aquest escenari, Roser Maria va detallar com va sorgir la necessitat de crear un espai de trobada juvenil estable després de l'experiència positiva viscuda l'1 de maig d'aquest any a Ferreries, coincidint amb el pas del Correllengua agermanat per Menorca. La bona sintonia d'aquella jornada va animar diversos joves del municipi a impulsar una estructura permanent, inspirant-se en models similars que ja funcionen a Mallorca i Eivissa.
Pensar global i actuar local
El funcionament de S'Aplec Jove s'articula sota una màxima clara: pensar de manera global per poder actuar en l'àmbit més proper. Segons va explicar Roser Maria, l'entitat es reuneix periòdicament per abordar qüestions que afecten directament el futur del jovent, com ara l'accés a l'habitatge, l'ecologisme o la lluita contra el canvi climàtic. Per fer-ho de manera rigorosa, el col·lectiu aposta per la formació popular convidant persones expertes en cada matèria perquè aportin dades objectives, a partir de les quals es generen debats oberts i propostes d'intervenció real a l'illa.
La convidada va destacar que, tot i que la joventut sovint és etiquetada com a passiva, existeix una forta motivació i una consciència real sobre la gravetat de la crisi climàtica. A Menorca, els efectes d'aquest escalfament ja es perceben en la vida quotidiana, tant per la humitat extrema combinada amb temperatures anormalment altes com per l'escalfament de l'aigua del mar. A més, es va advertir del risc que aquestes alteracions suposen a mitjà termini per a la producció agrícola i la seguretat alimentària.
El paper de les institucions
Un dels punts centrals del diàleg va girar entorn de la responsabilitat política i econòmica en la transició ecològica. Roser Maria va defensar que el moviment juvenil no es declara apolític, ja que entén que la política és l'eina essencial per transformar la societat, tot i que manté una total independència respecte a qualsevol formació o sigles de partit. En aquest sentit, va subratllar que l'empenta ciutadana i la pressió social són imprescindibles, però resulten insuficients si les institucions i els poders econòmics no assumeixen compromisos ferms i immediats.
Durant l'espai radiofònic també es va reflexionar sobre l'impacte ambiental de la indústria armamentística i la necessitat de redirigir els pressupostos públics cap a la sanitat, l'educació i la sostenibilitat. Així mateix, es va posar el focus en la importància de les finances ètiques i el consum responsable com a mecanismes quotidians a l'abast de la ciutadania per afavorir la pau i la protecció del medi ambient.
Connexió amb el cel nocturn
De cara als pròxims passos de l'entitat, Antón Soler i Roser Maria van esbossar una possible línia de treball centrada en l'estalvi energètic i la reducció de la contaminació lumínica als municipis. Prenent com a referència l'exemple de milers de localitats franceses que apaguen l'enllumenat públic durant la matinada, es va plantejar la conveniència d'obrir aquest debat a Menorca. L'objectiu seria avaluar tant l'impacte ecològic i sobre la fauna nocturna com el benefici per a la salut humana i la recuperació de l'observació del firmament, un patrimoni natural sovint ocult per l'excés de llum artificial.
Abans de tancar la seva intervenció, l'arqueòloga menorquina, amb experiència prèvia en l'excavació de fosses de la Guerra Civil a Andalusia, va reivindicar la curiositat, la lectura i el compromís comunitari com a motors vitals per afrontar els reptes del present i garantir un futur habitable per a les generacions que venen.
Otros episodios de "Radio Menorca"



No te pierdas ningún episodio de “Radio Menorca”. Síguelo en la aplicación gratuita de GetPodcast.








