Paraula de Ramon Orfila Eleccions generals. Impressions en temps de la campanya
Així és la columna radiofònica d'opinió d'en Ramon Orfila d'avui, en plena campanya electoral: Radiografia electoral: La recta final cap al 29-N i la mobilització dels votants indecisosL'anàlisi de Ramon Orfila sobre els moviments de vot en l'últim tram de campanya posa el focus en la tendència dels indecisos, el paper de l'esquerra i el terratrèmol de les perifèries sobiranistes.La tendència dels blocs en l'esprint finalQuan s'està entrant ja en la recta final cap a les eleccions, els petits moviments en la tendència de vot dels indecisos a les darreres enquestes mostren com els canvis s'estan produint a l'interior dels grans dos blocs, molt més que entre la dreta i l'esquerra. De tal manera que en el bloc de la dreta els moviments consisteixen en un constant trasbasament de la intenció de vot des del PP a Vox; i en el bloc de l'esquerra, en una lleugera, però també constant, fuita de vots des del Front Ampli cap al PSOE.Comencen, per tant, els votants que encara es mostren indecisos a dubtar entre anar o no a votar, i si arriben a anar a aplegar-se cap a guions de cànton, pot resultar vital. Diuen els entesos que si la participació supera el 70 %, les possibilitats que els socialistes puguin remuntar el desastre que fins ara anaven a batissinar gairebé totes les enquestes per les seves candidatures, pot anar augmentant de manera progressiva i en el mateixos no es cansaven de dir que si s'arriba al 75 % de participació l'esquerra aconseguirà els 176 diputats que asseguren la majoria absoluta sense necessitat de pactar amb altres forces.L'esquerra de l'esquerra, aglutinada en un front ampli que ha costat massa temps construir i que en el procés de construcció ha mostrat de manera més estridents les diferents visions dels grups que el composen, necessita també un temps amb el qual no compta per convèncer de la seva utilitat política a un electorat massa cremat i incrèdul que es demana pels motius que han duit l'actual govern de coalició a no abordar amb prou força les polítiques que ara prometen en qüestions tan vitals i sensibles com és el problema d'accés a un habitatge digne.El factor de la perifèria sobiranistaLa perifèria, en canvi, on els partits sobiranistes han decidit anar en solitari, o en els pocs llocs on l'esquerra estatal ha entès que qui havia de liderar les llistes eren precisament els sobiranistes d'esquerra, l'increment en les expectatives de vot han disparat, com és el cas d'Esquerra Republicana, que podria créixer fins als 12, 10 o 12 escons respecte dels 7 actuals, deixant molt enrere l'actual empat en la representació d'un partit com Junts, en la qual reparteixen el segment de vot independentista.Bildu, que podria doblar la representació respecte del PNB, o el BNG, que podria triplicar els seus vots, i fins i tot adelante a Andalusia, que podria rompre el congrés en tres o fins i tot quatre diputats. A les illes balears l'entusiasme, creïble però sense eufories que altres vegades han resultat esterilitzants, que genera la candidatura conjunta de l'esquerra liderada per la preparada jove Carma Gomila, dels sobiranistes més per mallorquí i més per menorquí, s'està sabent conjuntar contundència en els missatges amb un somriure permanent que li permet encarnar una atractiva imatge del canvi rotund en el contingut, però que es defensa des d'unes formes amables, fa preveure un bon resultat que consolidaria una tendència que la candidatura de Vicente Vidal ja va demostrar el 2023.La clau de la mobilitzacióSigui com sigui, els 10 dies que resten de campanya seran vertiginosos sens dubte, i serà la capacitat de mobilització dels votants encara indecisos la que decidirà el resultat. Tal i com ha succeït a les darreres eleccions a llocs tan llunyans com és el Brasil o als Estats Units, on s'ha aconseguit a darrera hora rompre una onada ultraconservadora, fent efectiva la feina de la formigueta, aquell picapedra tan eficaç, la feina que els ha duit a no desaprofitar ni un sol dels vots possibles, aconseguint a més que cada partidari es converteixi en un propagandista, creant un efecte multiplicador.I és que no hi ha cap classe de dubte que el millor per convèncer un indecís és qui ha estat indecís fins fa poc temps. I el Senat? D'aquest en parlarem la setmana que ve, si la SER vol i vostès s'sintonitzen aquest programa.