Debussy, l'estendard de l'impressionisme (2/5)

Avui hem sentit: "Children's corner"; "Images" per a piano (segon llibre); "Images" per a orquestra ("Rondes de primavera"). Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Images" (Primer llibre); "L'enfant et les sortilèges" (selecció). Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Dansa sacra i dansa profana"; "Masques"; "La mer", tríptic simfònic. Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Estampes"; "Trois chansons"; "Fêtes galantes"; "L'île joyeuse". Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Chansons de Bilitis"; "Pelleas et Mélisande" (Simfonia). Tot i que ell no se sentia gens còmode amb aquesta denominació, Claude Debussy (1862-1918) està considerat el compositor més representatiu del moviment impressionista en el món de la música. Les seves creacions, tant les orquestrals com especialment les pianístiques, tenen un llenguatge nou, trencador i avantguardista que tenyeix la seva música d'uns colors, uns timbres i uns ritmes altament suggestius i evocadors, de gran sensualitat. I la seva agitada vida sentimental també apareix suggerida en algunes de les obres d'aquesta època de crisi finisecular, decadent i alhora excitant.

Avui hem sentit: "Iberia" (4rt quadern); "Four songs", per a veu i piano. Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (3r quadern); "Navarra"; "Azulejos". Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (2n quadern); "Merlín" (fragments del segon acte de l'òpera). Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "Iberia" (1r quadern); "Merlín" (fragments del primer acte de l'òpera). Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.

Avui hem sentit: "La vega"; "Merlín" (fragments del tercer acte de l'òpera). Els últims anys de la vida d'Isaac Albéniz (1860-1909) van ser molt prolífics, i en van sortir obres mestres de la música per a piano que van revolucionar la manera de tocar i van donar una nova visió del nacionalisme musical, més proper a l'impressionisme i a les noves tendències d'avantguarda. Enmig de greus problemes de salut i de les decepcions viscudes al seu país, encara va ser capaç de compondre una obra magistral, el cim de tota la seva producció: la suite "Iberia". Però també va fer l'última incursió en el món de l'òpera, mesos abans de morir va compondre un recull de cançons en anglès, i va deixar inacabades un parell de joies pianístiques delicioses.