Les dones i els dies

A "Les dones i els dies", parlem amb la filòsofa i catedràtica Victòria Camps, una de les pensadores més influents del país. És catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora honoris causa per diferents universitats. Ha estat senadora, consellera del CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) i consellera permanent al Consell d'Estat.

"Les dones i els dies" dedica el programa a l'última guanyadora del Premi Nobel de Literatura, l'escriptora canadenca Anne Carson. Qui és? D'on ve? Què fa i què li interessa? Com definiríem la seva obra? Per on la podem començar a llegir? En parlarem amb la traductora Núria Busquet Molist, que tradueix l'obra d'Anne Carson al català; amb l'escriptora i periodista cultural Marina Pintor, i amb l'escriptora Irene Pujadas.

Les apps per lligar i el neoliberalisme ens han canviat la manera de relacionar-nos? Cada cop provem i descartem persones i cossos més ràpid? Quines conseqüències té, això? Dones i homes troben plaer per igual en aquesta mena de vincles? Parlem de turborelacions amb la politòloga Georgina Monge; Inés García, psicòloga i psicoanalista; Carme Vivancos-Sánchez, militant feminista i doctora en Sociologia, i el testimoni de Gemma Medina.

Segons dades del Ministeri de Treball i Economia Social, del gener a l'agost d'aquest any uns 580.000 treballadors han fet vaga a l'estat espanyol. D'aquests, uns 220.000 eren homes, i més de 360.000, dones. Parlem de per què les dones es mobilitzen més amb tres vaguistes: Cristina Méndez, professora d'institut i escriptora; Montse López, tècnica auxiliar de biblioteques a Barcelona, i Mercè Güell, cirurgiana.

Què vol dir editar un llibre? Algú creurà que només és trobar-hi errades, però la feina d'Isabel Obiols, editora d'Anagrama en català, és molt més delicada i essencial. No només és capaç de reconèixer el talent dels autors i les autores, sinó també de polir-lo, endreçar-lo, veure intuïtivament què pot funcionar i al mateix temps desaparèixer. La nostra convidada sap com fer-ho, està darrere d'alguns dels èxits més importants de la literatura catalana dels últims anys. Tot i que té un cognom conegut, el seu ofici passa desapercebut perquè toca que sigui així, deixar l'ego de banda per ser una de les millors.

Des de Brussel·les, "Les dones i els dies" s'endinsa en l'Eurocambra per analitzar com l'extrema dreta instrumentalitza les dones i posa en risc els drets conquerits. Amb la darrera legislatura, la presència femenina al Parlament Europeu ha baixat del 40%, sobretot per l'entrada de tres grups d'extrema dreta, amb molt poques representants dones. Però hi ha motius per mirar endavant. La llei contra la violència de gènere espanyola del 2004 ha servit de base per a la normativa europea del 2024, i Espanya lidera aquest camí. Però queda molt per fer. Persisteixen la bretxa salarial, la de pensions i la de cures, les dones abandonen el mercat laboral abans que els homes i l'avortament continua pendent d'un fons social europeu que encara no s'ha activat pel clima electoral. També la menopausa segueix sent un tema tabú amb poca recerca. I, per a moltes europarlamentàries, l'assetjament sexual en línia és un fre afegit a la seva carrera política.

Les parlamentàries tenen vida més enllà de les comissions, reunions de treball i votacions. I, tot i que és poc visible, moltes compaginen la política amb la maternitat. Parlem amb una de les eurodiputades que últimament més han lluitat per la conciliació, Laura Ballarín, del grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D).

Donar sang és un dels actes més generosos que podem fer, però la llet materna també salva vides i aquesta donació no és tan coneguda. A Catalunya existeix una xarxa que gairebé no es veu, però que funciona gràcies a les dones. És el Banc de Llet Materna de Catalunya. Va néixer el 2011 i des d'aleshores unes 8.000 mares han ajudat a créixer prop de 7.000 nadons. Es tracta, sobretot, dels més fràgils, els prematurs extrems, que neixen abans de les 28 setmanes de gestació. La llet en aquests casos és primordial, i l'entramat que fa possible aquestes donacions són altres dones que donen la seva llet sense esperar res a canvi.

Avui fa anys: trenta-set, i els celebra sense gaire temps per bufar espelmes, perquè té projectes nous a mig món. És de Montgat, on aquest estiu l'han nomenada filla predilecta. Va començar fent pel·lícules amb una càmera mini-DVD dels seus pares i avui té tres Goyas. El primer, el de "Superlópez", la va convertir en la primera dona a guanyar el Goya als millors efectes especials. Després han vingut "The vault", "La societat de la neu", "Cien años de soledad", "Corredora", "La bola negra"... I aquest any ha creat la seva pròpia productora, Orlando. Si la seva feina està ben feta, no es nota. En aquesta entrevista, però, la veiem de dalt a baix. Laura Pedro, supervisora d'efectes visuals.

Com era viatjar al segle XVIII o XIX si, a més, eres una dona? En un moment en què el destí de qualsevol noia era quedar-se a casa a tenir fills i fer feines domèstiques, les que s'atrevien a explorar el món trencaven totes les normes socials. Quin perfil tenien? Quines dificultats trobaven? Parlem de dones exploradores i escriptores amb Anna Noguer, editora d'Edicions de la Ela Geminada i traductora del llibre "Passatgera a Teheran", de Vita Sackville-West, i amb Pilar Godayol, assagista, catedràtica de Traducció a la UVic i autora del llibre "Viatgeres i escriptores".