Marta Llongueras: històries de vida entre Vilassar i la Catalunya rural

En el Racó d’aquesta setmana faig una reflexió sobre la polèmica al voltant de Lamine Yamal i aquells espanyols que afirmen que no celebren els seus gols. Alguns diuen que és perquè, segons ells, no és prou espanyol a causa dels seus orígens familiars, mentre que d’altres asseguren que és perquè vesteix la samarreta del Barça i consideren que hi ha massa jugadors blaugrana convocats per la selecció espanyola. A partir d’això, analitzo la contradicció que representa que alguns dels qui neguen l’espanyolitat de Lamine Yamal siguin els mateixos que neguen als catalans i als bascos el dret a decidir democràticament si volen continuar formant part de l’Estat espanyol o si prefereixen constituir-se com a estats independents. Reflexiono sobre aquesta aparent incoherència: aquells que volen sentir-se espanyols són qüestionats per alguns sectors, mentre que aquells que voldrien poder decidir lliurement la seva relació amb Espanya no poden fer-ho perquè se’ls nega aquesta possibilitat. D’altra banda, també reflexiono sobre si ser català i defensar els drets nacionals de Catalunya és compatible amb donar suport a la selecció espanyola. Exposo diversos motius pels quals considero que sí que es pot ser catalanista, defensar la identitat i els drets de Catalunya, i alhora animar la selecció espanyola sense que això hagi de representar cap contradicció. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó comparteixo un testimoni viscut en primera persona que em porta a reflexionar sobre una qüestió clau per a la cohesió social i la integració: el paper de la llengua. A partir d’una experiència quotidiana, analitzo fins a quin punt podem ajudar les persones immigrades a integrar-se al nostre país mantenint-nos en català en les converses habituals, en lloc de canviar automàticament al castellà. La reflexió s’adreça tant a les persones arribades amb els moviments migratoris de principis d’aquest segle com a aquelles que van arribar durant la dècada dels anys setanta del segle passat. Parlo de la importància de la constància lingüística, de la confiança en la capacitat d’aprenentatge de qui arriba i de com l’ús normal i natural del català pot esdevenir una eina d’inclusió, participació i arrelament a la societat que els acull. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

Aquesta setmana al meu Racó comparteixo una reflexió personal sobre tot el reguitzell de proves de so que he anat fent durant les darreres setmanes i la importància que tenen aquests processos per continuar millorant la qualitat dels continguts. Al llarg de l’episodi explico les diferents proves, els canvis, els dubtes i les conclusions que n’he anat traient, així com algunes de les dificultats i aprenentatges que apareixen pel camí. També poso com a exemple algunes de les proves realitzades amb l’amic Javivi, company de Manzanita Accesible, col·laborador del Rincón de Josete i un gran apassionat de la tecnologia, amb qui comparteixo aquesta afició per experimentar i buscar sempre la millor experiència possible. Un episodi tranquil i proper en què comparteixo pensaments, experiències i reflexions sobre un aspecte que sovint queda entre bastidors però que és fonamental per aconseguir un bon resultat final. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi d’El Meu Racó tenim l’oportunitat de conversar amb la Marta Llongueras, una persona apassionada per les històries, la memòria i el territori. Durant la xerrada ens comparteix algunes de les seves experiències més significatives, entre les quals destaca el seu pas per Ràdio Vilassar, on va entrevistar persones vinculades a Vilassar que, per diferents motius, havien marxat a viure a altres indrets de Catalunya, de la resta de l’Estat espanyol i fins i tot a països de l’altra banda de l’Atlàntic. Un recull de testimonis que permetia descobrir com la vida havia portat aquests vilassarencs a racons ben diversos del món. També parlem del seu pòdcast, un projecte que la porta a recórrer la Catalunya rural entrevistant veïns i veïnes de petits pobles, molts d’ells amb una població d’entre 80 i 100 habitants, tot i que també visita municipis més grans. A través d’aquestes converses, la Marta aconsegueix recuperar la memòria col·lectiva, les anècdotes, les tradicions i les històries que han donat forma a aquests indrets sovint allunyats dels focus mediàtics. Una conversa propera i enriquidora sobre les persones, els pobles i les històries que ens ajuden a entendre millor el país i la seva gent. Carretera i Marta Carretera i Marta aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó comparteixo una reflexió sobre diversos temes tecnològics i l’impacte que tenen en el nostre dia a dia. Parlo especialment de l’ús que fem de la tecnologia les persones amb discapacitat visual i de les limitacions d’accessibilitat que, malauradament, encara presenten moltes aplicacions i plataformes. També comento la meva experiència amb algunes xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània, destacant tant els avantatges que ens ofereixen com els obstacles que encara dificulten una experiència plenament accessible. A més, presento una nova adquisició per al meu equip de creació de continguts: un micròfon de solapa de la marca YRF. Explico les primeres impressions sobre aquest dispositiu i els usos que li donaré en les meves publicacions a Instagram, TikTok i Prestocast. Un episodi amb reflexions, experiències personals i tecnologia vista des de la perspectiva de l’accessibilitat i la creació de contingut digital. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

.En aquest episodi d’El Meu Racó converso amb una gran professional del món de la comunicació, la periodista Anna Punsí. Es tracta del segon episodi del pòdcast que té com a protagonista una professional del periodisme. Abans de res, vull donar les gràcies a l’Anna Teixidor Colomé per haver-me facilitat el contacte amb l’Anna Punsí, i també a la mateixa Anna Punsí per haver acceptat la invitació i compartir una estona amb nosaltres. Durant la conversa repassem els seus inicis professionals, la seva etapa a SER Catalunya i Ràdio Girona, i tot el seu recorregut posterior a Catalunya Ràdio. També parlem del seu treball actual a Factoria Turcrain, productora responsable de programes tan reconeguts com Crims, dirigit per Carles Porta. L’Anna ens explica algunes de les experiències més destacades de la seva trajectòria periodística. Entre elles, recorda els difícils moments que va viure cobrint diverses actuacions policials dels Mossos d’Esquadra durant l’etapa de Fèlix Puig com a conseller d’Interior, una experiència especialment intensa i exigent des del punt de vista professional. Quan li pregunto quin és el seu referent periodístic, destaca la figura de Carles Francino, històric presentador de La Ventana i actual conductor d’Hoy por Hoy. Precisament, arran de la cobertura d’aquells fets, l’Anna explica que va rebre un important reconeixement professional per part de Francino, que va valorar públicament la seva feina i la seva tasca periodística en uns moments de gran intensitat informativa. Una conversa plena de periodisme, experiències, records i reflexions que ens permet conèixer una mica millor una de les periodistes més destacades del panorama comunicatiu català actual. Anna Punsí (@punsix) en X Anna Punsí (@punsix) en X True Crime Factory (@factory_crime) en X Anna Punsí (@punsix) • Fotos y vídeos de Instagram aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del podcast he tingut el privilegi de conversar amb Anna Teixidor Colomer, reportera de Televisió de Catalunya i una de les veus més reconegudes del periodisme social a TV3. Coneguda pels seus reportatges als Telenotícies i al programa 30 minuts, també ha destacat com a realitzadora de documentals centrats en temes socials, especialment relacionats amb la immigració, el gihadisme i els processos de radicalització. Molta gent també la recorda com una de les productores de la sèrie documental de Netflix 800 metros. Durant la conversa hem parlat de com era el periodisme quan ella va començar a TV3 l’any 2007 i de com ha evolucionat fins avui. Hem reflexionat sobre els canvis que han arribat amb la tecnologia i les xarxes socials, en una època en què qualsevol persona amb un telèfon mòbil pot enregistrar i compartir imatges, sovint traspassant límits ètics que abans estaven molt més definits. També hem comentat la importància de mantenir uns criteris professionals i uns límits clars dins d’una corporació pública com TV3, un aspecte que l’Anna defensa i explica amb molta honestedat i coherència. Des d’aquí li vull agrair de tot cor que hagi acceptat venir al meu Racó i compartir aquesta estona de conversa tan interessant, humana i necessària. anna teixidor colomer (@annateixidorcol) en X anna teixidor colomer (@annateixidorcol) en X anna teixidor colomer (@annateixidorcolomer) • Fotos y vídeos de Instagram aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

En aquest episodi del meu Racó parlo de la gran Rua de celebració del títol de lliga del FC Barcelona pels principals carrers de Barcelona, una festa plena d’alegria, orgull culer i moments que quedaran per sempre a la memòria de l’afició blaugrana. Però entre totes les imatges que va deixar la celebració, n’hi va haver una que va fer la volta al món i que va generar un enorme rebombori mediàtic i polític: el moment en què Lamine Yamal va mostrar una bandera de Palestina davant de milers de persones. Durant l’episodi explico per què considero que aquest gest del jove crack blaugrana és un acte de valentia poc habitual dins del futbol d’elit mundial, un entorn on molts esportistes prefereixen no posicionar-se públicament sobre qüestions humanitàries o conflictes internacionals per evitar polèmiques. Com a seguidor del Barça, mostro el meu orgull perquè un dels nostres hagi tingut el coratge de fer un gest que, més enllà de la política, interpreto com una mostra d’humanitat i sensibilitat davant del patiment de tanta gent innocent. També reflexiono sobre totes les reaccions que aquest gest ha provocat, incloent-hi les crítiques i pressions arribades des d’Israel, i aprofito per demanar al club que no es desmarqui de Lamine Yamal ni el deixi sol davant dels atacs que està rebent. Al contrari: crec que el FC Barcelona hauria de donar-li suport institucional i defensar un dels seus jugadors davant d’una situació que considero injusta. Perquè massa poques vegades veiem esportistes internacionals fent gestos d’aquest tipus, i precisament per això penso que cal valorar-los i protegir-los quan decideixen fer-los. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X

L’episodi d’avui és un homenatge etern a un dels Barça de tots els temps, aquell Dream Team que va canviar la història del futbol i la manera d’entendre aquest esport. Un equip irrepetible liderat pel geni de Johan Cruyff, l’home que va sembrar una idea que encara avui continua viva al Camp Nou. Aquell Barça dels anys 90 no només guanyava partits, enamorava. Va enlluernar propis i estranys amb un futbol valent, ofensiu, ple de talent i personalitat, convertint el club en una referència mundial. I quin millor dia per recordar d’on ve tot això que avui, després que el Barça s’hagi proclamat campió de Lliga de manera matemàtica, i fent-ho amb una victòria històrica davant el seu etern rival en un Clàssic al Camp Nou, derrotant el Reial Madrid per 2 a 0. Una nit d’aquelles que queden gravades per sempre a la memòria del barcelonisme. Perquè si avui el Barça continua defensant una manera única de jugar és gràcies a aquella llavor que va plantar Cruyff. I precisament per això molts ja consideren que l’actual tècnic blaugrana, l’alemany Hansi Flick, és l’entrenador més cruïffista de tots els que han passat pel club des de la marxa de l’holandès. Per la pressió alta, per l’ambició constant, per voler la pilota, per atacar sense por i per entendre que el futbol és també espectacle i emoció. Però també perquè després d’aquell Dream Team han arribat altres equips llegendaris que han mantingut viu aquell esperit. I és impossible no recordar el Barça de Pep Guardiola, deixeble del mateix Cruyff, que anys més tard va portar aquella filosofia a una altra dimensió i va construir un altre equip de llegenda que va meravellar el món. Avui el Barça torna a tocar el cel. I mentre els culers celebren un nou títol de Lliga, és impossible no mirar enrere i recordar que tot va començar amb aquell somni meravellós anomenat Dream Team. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X FC Barcelona - Dream Team: el sueño que cambió el fútbol FC Barcelona - Dream Team: el sueño que cambió el fútbol

En aquest episodi de “El meu racó” comparteixo una reflexió personal sobre com l’esquerra política, tant a nivell estatal com català, afronta el debat sobre la immigració. Analitzo com, sovint, des d’una posició que es podria percebre com a “bonista” o incòmoda davant d’aquest tema, es deixa un espai discursiu que acaba sent ocupat per la dreta, des del centre-dreta fins a l’extrema dreta. Aquest buit, al meu parer, condiciona el debat públic i contribueix a polaritzar encara més la societat. També faig referència a un incident que considero preocupant, protagonitzat pel diputat de José María Sánchez García, membre de VOX, dins del Congrés dels Diputats. La seva actitud agressiva envers el president de la cambra em sembla greu i significativa del to que està adoptant una part de la política actual. A més, expresso el meu rebuig a les xiulades a l’himne espanyol en finals de la Copa del Rei. Defenso que, si els catalans i els bascos volen que es respectin els seus símbols nacionals, també cal mostrar respecte pels símbols dels altres. Per això, proposo que la millor manera de mostrar desacord amb l’Estat o amb la monarquia és mantenir-se en silenci quan sona l’himne o apareix el monarca, evitant actituds que puguin ofendre altres ciutadans, tant a la resta de l’Estat com també a Catalunya i a Euskadi, on hi ha persones que se senten identificades amb aquests símbols. aaaaaParlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X Parlant-en-veupod (@EnVeu1325808) / X