Homenatge a Toni Cruz: la sàtira valenta de La Trinca i els divendres de TV3

En aquest episodi de Parlant en veu alta, torno a reflexionar sobre el significat del títol del podcast, posant l’accent en la importància de parlar com una eina per resoldre conflictes, desfogar-nos i alleujar aquelles preocupacions o maldecaps que ens pesen. Parlar no només ens ajuda a entendre millor el que sentim, sinó també a trobar pau i claredat. jose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

Episodi especial en homenatge a Toni Cruz, que va ser membre de La Trinca, el llegendari trio humorístic català. Recordem la seva trajectòria i el paper clau que va tenir en l’humor satíric de la dècada dels 80, especialment a través del programa “No passa res”, emès els divendres a la nit a TV3 després del TN. Un recorregut per la seva influència, el seu estil irreverent i l’empremta inesborrable que va deixar en la televisió i la cultura catalana. aajose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

Després d’un mes de pausa estival, tornem amb un nou capítol de Parlant en veu alta. Del 8 de juny al 9 de juliol he estat de vacances, desconnectant i recarregant energies. En aquest episodi de retorn, comparteixo algunes reflexions i impressions després d’aquest parèntesi. Espero que aquest nou capítol us agradi tant com a mi reprendre el micròfon. jose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

Nou episodi de Parlant en veu alta on reflexiono sobre la nova sortida de to de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Aquesta vegada, amb motiu de la conferència de presidents autonòmics al Palau de Pedralbes de Barcelona, Ayuso ha tornat a mostrar la seva actitud de menyspreu cap a les llengües pròpies de l’Estat. Ha afirmat que no es posarà, segons ella, “el pinganillo”, perquè no li cal traducció del català al castellà. Una excusa per seguir exercint, un cop més, la catalanofòbia que el seu partit, el PP, practica habitualment i que tan bons rèdits electorals li dóna fora de Catalunya. jose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi enregistrat amb l’iPhone, reflexiono des de la meva humil opinió sobre per què considero que fer un podcast en solitari pot ser més arriscat que fer-lo en grup, ja sigui amb companys o amb convidats. A través d’exemples concrets exposo com el ritme, la pressió de sostenir la conversa i el risc de no connectar amb l’audiència recauen completament sobre una sola persona. També comento com el suport d’altres veus pot enriquir el contingut, aportar dinamisme i fer més lleuger el procés de creació. Un episodi íntim i sincer que convida a reflexionar sobre les diferents formes de fer podcast. jose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, just abans d’una petita aturada per vacances, vull deixar ben clar que, més enllà de les audiències que pugui tenir aquest humil podcast en català, la meva intenció és continuar amb la màxima força i il·lusió. Continuar per defensar i donar veu a la nostra llengua, el català, amb els mitjans que tinc al meu abast. Gràcies per escoltar i per caminar amb mi en aquest petit gran projecte. jose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

Avui, parlant en veu alta, m’ha vingut al cap una cosa ben curiosa: com pot ser que la nostra memòria sigui capaç de recordar amb tot detall un esdeveniment de fa vint o trenta anys, i en canvi, oblidem el que vam fer ahir a la tarda o fins i tot fa unes hores? Aquest contrast m’ha fet pensar en la complexitat del cervell humà i en com funciona aquesta mena d’arxiu que tots portem al cap. I això m’ha portat també a reflexionar sobre el món de la ciència i de la medicina, sobre la importància vital que tenen i que sovint no valorem prou. És gràcies a aquests camps que podem començar a entendre aquests mecanismes, i per això crec que hauríem de donar més suport i reconeixement a tot el món científic. Arran d’això, també he acabat parlant de l’estat del benestar i de com és de fonamental que els nostres governs apostin fermament per tot allò que té a veure amb el sector públic, especialment la sanitat i l’educació. Malauradament, durant els anys de les retallades, especialment sota governs de dretes, aquestes àrees van patir molt. I és precisament en moments com aquests que ens adonem del valor immens que tenen per al conjunt de la societat. jose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi de Parlant en veu alta, comparteixo una reflexió profunda i indignada sobre el que està succeint als territoris ocupats de Palestina. Denuncio el genocidi que està duent a terme l’estat d’Israel i poso el focus en la complicitat silenciosa del món occidental, que gira la mirada mentre milers de persones són assassinades, incloent-hi més de 800 infants menors d’un any. Demano amb contundència que els estats europeus, i especialment l’estat espanyol, trenquin immediatament tota relació comercial i diplomàtica amb un estat que està cometent una atrocitat tan brutal. jose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

En aquest episodi reflexiono sobre la importància de fer un examen de consciència per aturar-nos a pensar en tot allò que fem al llarg de la nostra vida. Parlo de com, sovint sense adonar-nos-en, podem fer mal a altres persones, tant amb els nostres actes com amb les paraules. Convido a mirar endins, amb sinceritat i responsabilitat, per reconèixer els nostres errors i créixer com a persones.jose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X jose manchado (@josetemp33) / X

Episodi intens on comparteixo la meva alegria per la quarta victòria consecutiva del Barça contra el Reial Madrid, però també manifesto la meva indignació pel lamentable arbitratge del senyor Hernández Hernández i per les decisions de la sala VAR liderada per Munuera Montero, que van intentar manipular un resultat que, malgrat tot, vam aconseguir fer just al camp.