Meloni, 1.000 dies al poder a Itàlia

Cuba viu en una crisi econòmica permanent. Qui en té la culpa?

Hi ha vides de pel·lícula. Joan Soldevila Julià va fugir de l'exèrcit espanyol el 1949 i va marxar a França. Allà, es va allistar a la Legió estrangera francesa i, en plena primera guerra d'Indoxina, va canviar de bàndol i es va quedar a viure al Vietnam setze anys.

Els armenis de l'Alt Karabakh denuncien el genocidi cultural que l'Azerbaidjan aplica a la seva terra, dos anys després d'expulsar-los a la veïna Armènia. Acusen Bakú de destruir els seus pobles, esglésies i cementiris, i lamenten que Yerevan els sacrifiqui per supervivència geopolítica.

L'oposició encara busca una resposta a Meloni, la primera ministra postfeixista que ha estabilitzat la república, que en 79 anys ha tingut prop de 70 governs que mai han acabat una legislatura.

Els equatorians van votar per Daniel Noboa. Creuen que la mà dura del president acabarà amb el narcotràfic. D'altres, però, troben que ha fet promeses impossibles de complir que erosionen els drets fonamentals.

En l'actual ordre mundial, a més de la Xina, altres poders emergents com l'Aràbia Saudita, l'Índia o Turquia són models a seguir pel Sud Global. Creuen que és possible portar-los benestar material sense caldre una democràcia plena.

Després de la caiguda del dictador, alguns sirians exiliats a Catalunya dubten de tornar al seu país davant del perill que corren les minories, de l'amenaça d'islamització i d'una economia desballestada.

Molts conflictes s'han resolt i d'altres han quedat congelats amb les tropes de manteniment de la pau de les Nacions Unides. En alguns llocs del planeta, però, els cascos blaus no porten bons records.

L'exèrcit sudanès i les Forces de Suport Ràpid combaten pel control del país des de l'abril del 2023, després d'ofegar la revolta popular que va enderrocar Omar al-Bashir. El Sudan viu ara una de les crisis humanitàries més greus del món.

Són la minoria més perseguida del món, segons l'ONU. Aquest 2025 farà vuit anys que van tenir un intent de genocidi i prop d'un milió van fugir de Myanmar al veí Bangladesh, on malviuen en el camp de refugiats més gran del món.