Capítol 3: Einstein i la puça

El món s'ha acabat, res és com era abans, res tornarà a ser com era abans... En Màrius es desperta en un món buit, desert, però potser menys del que podria semblar. Els perills prenen formes insòlites i la seva nova vida s'haurà d'adaptar a les esquerpes característiques d'un nou món.

Sota l'atenta mirada de Solaris, la Sònia i en Màrius fugen dels perills de la Barcelona postapocalíptica en una cursa frenètica per sobreviure. Sols no ho aconseguiran, necessiten tota l'ajuda possible. Es debaten entre fugir enrere o fugir endavant... Ara hi ha un objectiu clar, qui s'hi atreveix?

No es donen per vençuts; les decepcions obren nous camins. Mentre en Màrius recorda el seu passat fosc, l'expedició s'obre camí entre els perills. Com més units, més desconfiats; com més desconfiats, més gran és la por; i com més gran és la por, més fort és l'instint de supervivència.

Un nou món s'obre davant els ulls dels nostres protagonistes. Però no tot és tan fantàstic com sembla. Un retrobament i noves contradiccions entre el poder i la supervivència. La seguretat i les comoditats poden tenir un preu molt alt.

Quan la vida dels altres depèn de les teves decisions, les contradiccions poden portar-te a un camí sense sortida. Cadascú persegueix el seu objectiu; la lleialtat sempre té un preu i la mort és el preu més alt. Solaris juga amb els sentiments humans, amb les seves baixeses i debilitats. Cal afrontar la desesperació davant d'una terrible veritat.

Capítol final en què les lleialtats, els amors i les traïcions es despullen. L'objectiu és a prop, és a tocar. Però... quin és l'objectiu de veritat, el realment important? Ha arribat el moment de la veritat, la torre els crida i cadascú troba el seu motiu per respondre a aquesta crida. I hi ha motius més poderosos que altres.