Radio Menorca podcast

Traginada. La vida d'un berguiner

17/11/2026
0:00
5:50
Retroceder 15 segundos
Avanzar 15 segundos

L'essència d'un ofici oblidat: La història darrere de "Sa vida d'un barquiner"

Hi ha cançons que funcionen com a autèntiques càpsules del temps, capaces de transportar-nos a èpoques on el ritme de la vida el marcaven el mar, el vent i el treball manual. Un d'aquests tresors musicals és Sa vida d'un barquiner, una obra composta per Jaume Calafat amb lletra del poeta maonès Tòfol Mus. Popularitzada pel grup Els Trobadors de Menorca i immortalitzada en el seu àlbum Cançons de Menorca l'any 1979, aquesta composició no només destaca per la seva bellesa melòdica, sinó per la profunda càrrega històrica i lingüística que custòdia.

La lletra ens acostança a la figura del barquiner, una feina tradicional de la mar que exercia el mateix pare del poeta Tòfol Mus. Aquest ofici consistia a realitzar el servei de transport de passatgers i petites mercaderies d'un costat a l'altre del port mitjançant una barca de rems. Més enllà d'una simple tasca marítima, la cançó retrata l'esforç diari, la duresa del mar i la perseverança d'uns homes que van dedicar la seva vida a connectar les voreres del port, marcant la identitat visual i social d'una Menorca que avui resta en el record.

Un llegat britànic en el parlar menorquí

Un dels aspectes més fascinants d'aquesta cançó rau en la seva riquesa lèxica i, particularment, en la presència d'un dels anglicismes més singulars del català de Menorca: la paraula berguin i el seu derivat barquiner. Per comprendre el seu origen, cal viatjar enrere en el temps fins al segle XVIII, període en què l'illa de Menorca va estar sota dominació britànica durant diferents etapes.

Durant aquells anys d'estada anglesa, la convivència entre la població local i els mariners o militars britànics va deixar una petjada profunda en la llengua popular. El terme menorquí berguin prové directament de l'anglès bargain, que significa pacte, tracte o acord. En el context del port, els mariners i pescadors pactaven el preu del trajecte en barca amb els clients abans de salpar; d'aquí que l'acció de fer aquests tractes o trajectes es denominés "fer berguins". Conseqüentment, la persona encarregada de realitzar aquests acords i guiar la barca va passar a ser coneguda com el barquiner.

Aquest fenòmen lingüístic és un testimoni viu de com Menorca va saber integrar influències exteriors per transformar-les en trets identitaris propis. Quan la cançó ressona amb versos com aquells que recorden l'acció d'obrir nous camins "fent berguins sense parar", no només evoca el moviment de rems sobre l'aigua, sinó que ret homenatge a aquesta xarxa d'acords i intercanvis humans que donaven vida al port.

Sa vida d'un barquiner és molt més que una peça de folclore; és un reflex d'història viva, memòria familiar i patrimoni lingüístic. Gràcies a cançons com aquesta, la memòria dels antics barquiners i les paraules que van néixer entre el català i l'anglès continuen navegant fermes, garantint que la riquesa cultural de Menorca no caigui mai en l'oblit.


Otros episodios de "Radio Menorca"