Castells d’Aran, on són?

Sang, bous i canals. Un país de ví i oliveres que ha fet del vinheiron subjecte polític. On Pepezuc, personatge humoristic del teatre de Besiers, es fotia dels poderosos.Però qui era Pepezuc? Rastregem l’origen d’una estatua que consta més en el folklore que en la historiografia seriosa, per intentar trobar la resposta plausible.Revisem el punt d’inflexió a l’història occitana: la massacre de Besiers durant la creuada albigesa.I ens fiquem al cap de Pierre-Paul Riquet en la seva construcció del canal del migdia, una megaestructura faraònica que uneix l’Atlàntic amb el Mediterrani.Els nostres convidats son els joves becats del CREAOCCAT 2026, Alienòr Escartin (enòloga), Miquel Àngel Suau (historiador) i Ona Falcó (periodista). Vinguts de la regió Occitània, Mallorca i Barcelona, son tres creadors amb visió i saber fer.Suau expressa que la creació de contingut ens permet interessar-nos per allò nostre, per la cultura i la història, Zep afegeix que això capgira els fluxos d’informació. L’Alienòr proposa viure els formats actuals i les modes en la pròpia llengua.L’Ona explica que el CREAOCCAT li ha obert el món. I és que, com diu en Suau amb el seu dolor de pàtria, el projecte CREAOCCAT pot servir per crear una consciència lingüística i nacional, unir les forces per a superar les fronteres posades pels estats, i fins i tot, més enllà!País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.🌐 Per més contingut: www.paisinvisible.cat🔗 Segueix-nos a les Xarxes https://paisinvisible.cat/Links#creaoccat #biterrois #occitania

Entrevistem a Rosa Maria Salgueiro, pionera de l’escola en aranès. | Els orígens de Castièro.És ben probable que hagis estat a la plaça de Sant Miquèu de Vielha i no hagis vist el castell. De fet, a Val d’Aran els castells s’han desmuntat pedra per pedra per fer-ne altres construccions, sent l’exemple més clar el de Castethleon. En aquest episodi descobrirem no només com van arribar els primers castells a la Val d’Aran en temps dels romans sino que descobrirem les restes visibles d’aquest període.En la segona part del programa entrevistem la Rosa Maria Salgueiro sobre els inicis de la immersió lingüística en aranés a l’escola als anys vuitanta (amb la figura del Caminant, Fico Vergés), el mandat de la primera síndica Pilar Busquets, les escoles d’estiu… Fins i tot serà la primera caçadora en carn i óssos que coneguem, i ens en parlarà com a ofici vinculat al poble aranés.També discutirem la pressió demogràfica, el rol d’Espanya i la revitalització de la llengua.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.🌐 Per més contingut: www.paisinvisible.cat🔗 Segueix-nos a les Xarxes https://paisinvisible.cat/Links#aranès #Castells #Romans #escola #immersió

Celebrem el dia Europeu de les Llengües amb un debat sobre el multilingüisme a les institucions. Abans de res ens ubicarem al Peitau, una àrea lingüística fronterera amb Occitània que els lingüistes diuen que aviat s’esbrancarà de la Llengua d’Oïl. D’aquí són els gavatxos originals, que a rel d’ells al nord hi ha el que és dolent. És hora de coneixe’ls.I per què és tan especial aquesta zona? La Guiena va ser independent de França, via Ducat d’Aquitània, fins a la Guerra dels Cent Anys, provocada per un mal divorci. Ens posarem a la pell de la duquessa Alienòr d’Aquitània, qui protagonitza alguns dels antecedents més rellevants de la guerra.A continuació, revelarem la identitat del malfactor misteriós i estrenarem la nova secció. Llavors, podem parlar del dia internacional de les llengües proposat per l’UNESCO.Podem parlar, d’una banda, de rendiments econòmics: quins són els costos monetaris de conservar les llengües? On la dreta salta a assenyalar la despesa pública, fem balanç. També veiem com aspectes polititzats en la llengua subordinada són inqüestionables a la llengua majoritària.Parlem de solucions cosmètiques, solucions conseqüents i necessitats reals. Matem el mite que la llengua no serveix de res. Episodi en memòria de Pierre Corbefin.#dia #europeu #llengua #bilingüisme #parlamentPaís Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. 🌐 Per més contingut: www.paisinvisible.cat

Korrika, La Passem, Correllengua: són curses per la llengua ben properes. Nadau enfila cada any al Cap de Garona per celebrar-ne l’aranesa. On és el seu País?Luishon és una vall vessada per aigua, de molins i deus de les fonts. És l’aigua la que s’endú els records de Joan de Nadau. I preneu compte, perquè “sense memòria l’home es torna indiferent”.Ara dedica una cançó a un pastor aragonès exiliat de la Guerra Civil. El pastor Vicente es converteix, inadvertidament, en el protagonista de la lírica dels vespres d’estiu, de Nadau com d’Arredalh, grups veïns de la Val d’Aran que venen durant les celebracions.Miquèu Maffrand (Nadau) i Matèu Barés, fill de çò de Justau, ens parlen del petit poble de Guaus, de la Corsa d’Aran per sa Lengua, de la composició de l’himne Adius Val d’Aran i de la continuació de les generacions. De l’altra banda, ZakuCat reflexiona sobre com s’exclou les minories lingüístiques a la transformació digital. Mentrestant, repassarem el percurs de les diferents curses per la llengua que tenim a tocar. No són poques: de Lengua Viua a l’associació Ligams passant per la Korrika totes reivindiquen l’ús social de la llengua. Finalment, ens trobarem un monstre Tantugon amagat al marge dels prats.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

Benvingut, President.Retrobem el president més mediàtic de Catalunya per parlar del reconeixement institucional, peça clau per la defensa del dret lingüístic. Què podem aprendre de Bèlgica en matèria de reconeixement de llengües? Puigdemont ens explica el concepte de Grup Objectivament Identificable (GOIP) que s’està tornant una eina legal per la defensa de les minories de tota mena. Finalment, tancarem amb un occità a Eurovisió.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Són rurals, contraculturals, son "de biais". I tot en occità. Parlem sobre expressar el que sents perquè ningú ho ha fet abans. De la valentia dels primers.En aquest capítol de País Invisible, convidem a Laurí Privat, de Camp Liure, activista occitanista i queer. Parlem amb l'artista de creativitat i també de les lluites del present: la defensa de la llengua occitana, la visibilitat LGTBIQ+ i la necessitat de construir imaginaris propis fora de la norma en l'àmbit rural.Parlem d’art com a acte polític, de creació com a espai segur i de com ser artista queer en occità és un gest de resistència. I ho ubiquem a Avinyó, la ciutat dels papes, per adonar-nos de la profanitat de tot plegat. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Guanyar-se la vida fent ràdio en occità, a França, no és una tasca fàcil, i menys encara si ets dona i estrangera. Ens impressiona la normalitat amb què la periodista brasilera Gisèla Naconaski s’ha integrat a Narbona. És ella mateixa qui ho diu: els occitans són més amables, i en l’ambient occitanista hi ha trobat una acollida molt més càlida.El programa ens porta també a recórrer la història de Narbona. Anem de pet a la via romana, aquest caireforc que uneix Hispània i Roma, testimoni de les lluites entre francs i visigots i del pas dels musulmans.En aquesta ciutat travessada de fit a fit, la Gisèla ens explica el seu procés d’integració com a migrant a França, el seu compromís polític amb l’ecologisme i el camí que la va dur a aprendre l’occità. Actualment, edita i presenta cada dia Lo Miègjornau, de 12 h a 13 h, a Ràdio Lenga d’Òc.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

A l’Aran hi havia un homenot que va defensar la seva terra dels romans.Realitat o llegenda? Únic neandertal sobreviscut? Trobarem indicis que a la Vall d’Aran hi va viure un gegant. Del poble de Garòs era el Mossèn Jusèp Amiell, que va traduir el Nou Testament a l’aranès i va fer misses en aranès. Finalment d’aquí és un jove mod que des del seu poble aïllat s’estima el Brit Pop, el Soul i Goulamas’k. Per més joventuts combatives.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Convidem a la Núria Marín buscant l’ultimate salseo.Parlem d’ella, però també dels reis a Baqueira: per què hi ha monarques a Val d’Aran? I com ha cambiat les regles del joc el nou turisme? Tot això amb la presentadora i tiktoker més divertida que no sabies que era aranesa.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat

Els occitans s’emmirallaven en els catalans, també en la cançó socialRetornem a les mobilitzacions del 68 en què els occitans es movien per a la descentralització. Claudi Martí, Rosina de Pèira o Maria Roanet en conformaven el paisatge musical. Lluís Llach en va ser testimoni en temps dels setze jutges, i ens hem posat molt nerviosos perquè s’ha assegut a la nostra taula.País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.https://www.paisinvisible.cat