Svalbard, l'arxipèlag gelat de Noruega convertit en la frontera nord de l'OTAN

La nova primera ministra del Japó, la conservadora Sanae Takaichi, és la primera dona que ocupa el càrrec en la història del país. I està sent també la primera que trenca alguns tabús de la identitat pacifista del Japó, fruit de la seva derrota a la Segona Guerra Mundial. El país exportarà armes en un context incert, de creixent competència i hostilitat amb la Xina. També busca aliances regionals democràtiques. El nou episodi del pòdcast "Mapamundi" analitza aquest canvi de paradigma, i ens parla també d'artesans, llenguatges, tints naturals, te i turisme en un país envellit, quarta economia mundial, que fusiona tradició i modernitat.

La febre internacional per l'Àrtic està portant les grans potències a girar els ulls cap al nord del planeta. El desgel facilitarà noves rutes de transport marítim més curtes --sobretot al llarg de la costa de Rússia-- i potencialment facilitarà l'accés a nous recursos minerals. Hi ha un lloc únic al món que pot reproduir a petita escala aquestes dinàmiques: el remot i inhòspit arxipèlag de Svalbard, a 1.300 km del pol nord, l'únic territori de l'OTAN on Rússia té assentaments. Alguns vaticinen que pot ser una nova Crimea.

L'Assemblea General de l'ONU ha aprovat una moció històrica, impulsada per Ghana, que reconeix el tràfic transatlàntic d'esclaus i l'esclavitud com el pitjor crim de la humanitat que s'ha comès mai. La moció torna a posar en primer pla una pràctica brutal. A Barcelona, l'exposició "La infàmia" del Museu Marítim ha estat la primera que explica la participació catalana en l'esclavatge. Malgrat que en els últims quinze anys s'ha aprofundit en la recerca acadèmica sobre el tema, ni Espanya ni Catalunya han fet cap pas per reparar i compensar aquest passat. La fortuna i herència dels indians, visible a tota la costa catalana, va ser crucial en el salt industrialitzador i modernitzador que va viure Catalunya al segle XIX.

Donald Trump està imposant un nou ordre mundial que desmantella algunes de les fonts de poder que, després de la Segona Guerra Mundial, van convertir els EUA en l'imperi amb més influència global de la història contemporània. Fa anys que la imatge i el poder tou dels EUA es debiliten, però davant les amenaces, insults i menyspreus de Trump s'obre una nova era. S'està desamericanitzant, el món? I Europa? Pot fer-ho? És necessari fer-ho? Els EUA ja no sedueixen? Un pòdcast de Cèlia Cernadas.

S'espera que un mapa del món projecti els continents de la manera més ajustada possible a la mida real. A la majoria dels mapamundis, però, l'Àfrica hi surt minimitzada. La campanya "Corregiu el mapa" vol que els mapamundis deixin d'empetitir el continent.

Cuba viu en una crisi econòmica permanent. Qui en té la culpa?

Hi ha vides de pel·lícula. Joan Soldevila Julià va fugir de l'exèrcit espanyol el 1949 i va marxar a França. Allà, es va allistar a la Legió estrangera francesa i, en plena primera guerra d'Indoxina, va canviar de bàndol i es va quedar a viure al Vietnam setze anys.

Els armenis de l'Alt Karabakh denuncien el genocidi cultural que l'Azerbaidjan aplica a la seva terra, dos anys després d'expulsar-los a la veïna Armènia. Acusen Bakú de destruir els seus pobles, esglésies i cementiris, i lamenten que Yerevan els sacrifiqui per supervivència geopolítica.

L'oposició encara busca una resposta a Meloni, la primera ministra postfeixista que ha estabilitzat la república, que en 79 anys ha tingut prop de 70 governs que mai han acabat una legislatura.

Els equatorians van votar per Daniel Noboa. Creuen que la mà dura del president acabarà amb el narcotràfic. D'altres, però, troben que ha fet promeses impossibles de complir que erosionen els drets fonamentals.