Perdona'm (si us plau)

Però qui mana, exactament? Hi ha qui mana, qui obeeix i qui es pensa que no fa cap de les dues coses. Aquesta setmana parlem de l'obediència i la desobediència, de l'autoritat i la disciplina. Per què ens costa tant rebre ordres i, en canvi, ens resulta tan fàcil donar-ne? Quan és legítim desobeir? I què passa quan les exigències ja no venen de fora, sinó de nosaltres mateixes? De l'Angèlica de Rugrats a Hannah Arendt, passant per l'experiment de Milgram, les grans conquestes de la desobediència civil, fins la contracultura i dels autònoms, que son els seus propis caps.

Aquesta setmana parlem del perdó, de la venjança i de la necessitat que tenim que els altres reconeguin el mal que ens han fet. Es pot perdonar sense oblidar? El ressentiment és una forma de tenir bona memòria? I demanar perdó serveix d'alguna cosa si després tornem a cometre el mateix error? De Joan Carles I a la princesa del pèsol, passant pel confessionari de l'Opus Dei, la pel·licula de Lars Von Trier, fins a un poemari de Míriam Cano, ens preguntem si perdonar ens fa millors persones o si, de vegades, el més valent és no perdonar res. Però a nosaltres perdona’ns, eh, perdona’ns sempre si us plau!!

Deixar de sortir, començar a córrer, comprar suplements, trobar tres hobbies nous i dir que ara “prioritzes la teva pau”. En aquest capítol parlem del wellness gap, de l’obsessió per convertir-se en la millor versió d’una mateixa i de per què, de vegades, cuidar-se deixa de ser una cosa que et fa bé per convertir-se en una nova forma d’exigència.

Comencem la tercera temporada parlant de la decisió que menys sembla una decisió: fer-se amiga d’algú. De Lisboa a cent grups de whatsapp, aen aquest capítol parlem de primeres impressions, amistats llargues, amistats noves, i de què passa quan algú et coneix massa, o encara no et coneix gens.

Acabem la temporada amb un programa especial d’actualitat sobre la crisi que està afectant tot el país. Analitzem l’estat d’emergència sentimental, els efectes secundaris de les aplicacions de cites, la precarietat afectiva i la sensació que tothom està buscant alguna cosa millor mentre intenta no implicar-s’hi gaire. Encara és possible enamorar-se sense perdre la dignitat? Sobreviurem a l'holocaust de l'amor?

Un any més, tornem a ser allà on tot va començar: el Primavera Sound. Després d'un dijous de pluja i dispersió ens retrobem per entrevistar a la Valèria Saurí, l'ésser lluminós que s’amaga rere el projecte Ven’nus. Mentre saludem a coneguts i desconeguts a través del vidre del cubicle, entre totes intentem connectar neurones per parlar sobre la seva música i l'art de fer de la seva vulnerabilitat una obra artística. També intentem extreure alguna hot take perquè ens cancel·lin de nou, que sempre ve de gust.

Des dels inicis de la història, els humans hem intentat deixar constància que hem existit. Abans de fer servir paraules, ja pintàvem dibuixos en coves; després vam començar a aixecar monuments o fins i tot a escriure les pròpies memòries. Avui entrarem de ple en el fang de la intimitat, els diaris, els secrets i els dispositus de memòria de les persones ànonimes. Parlarem de per què ens sentim tan atretes per les persones que ho expliquen tot i de com l'obsessió amb el "jo" pot acabar sent la pitjor de les presons. Reflexionarem sobre els límits entre recuperar la intimitat amb el món i no caure en l'individualisme, de per què ens encanta escriure coses a "Notes" que ens faria vergonya que llegís la nostra mare, i de si el secret més gran de l'Anaïs Nin era que, simplement, no sabia estar sola.

De la tote bag de la Fundació Miró a l'angoixa del portal de la Seguretat Social. A través del diàleg entre la terra i l’aire (i entre tocar gespa i fer volar coloms) en aquest pòdcast en directe reflexionem sobre la servitud dels protocols, la pèrdua de l'artesania i la urgència de saber què cony estem gestant. Miró deia que trigava trenta anys a saber com fer una línia; nosaltres intentem entendre per què ser una "esponja" pot ser un regal si aprenem a protegir el buit.

Partint del ragebaiting d’Emmerald Fennell en l’època daurada els edgelords i els hot takes, en aquest episodi reflexionem sobre si és bona idea poder resumir tots els nostres pensaments en 140 caràcters o menys. Després, per no pecar de dogmàtiques, intentem resumir els nostres pensaments -sobre temes complexos com l’amor, Annie Ernaux, els orgasmes o tenir gossos a Barcelona- en 140 caràcters o menys en un especial Les Males Decisions - Hot Takes.

Aprofitant l'ocàs dels 'clean looks' i seguint l'estela d'unes nenes de tretze anys d'un institut de Los Angeles que van decidir deixar de dutxar-se l'any 1996, en aquest capítol ens preguntem si la netedat pot ser una mala decisió. A través de missatges eròtics de Napoleó, teories de Walter Benjamin sobre Nàpols, la NPCització del Parc de les Glòries, la poesia de Sebastià Alzamora i un test bastant picantó, explorem la dicotomia -molts cops tramposa- entre netedat i brutícia que predomina als nostres temps.