El nushu

L'estonià i les llengües sud-estonianes són unes llengües que en principi són originàries dels Urals, a Rússia. Aquest grup de llengües són parlades per uns 24 milions de persones a diferents zones. A la conca dels Carpats és on hi ha l’hongarès, per exemple. Llavors, si ens n’anem al nord d’Europa tenim el sami, el finès i l’estonià. Per la part de Rússia i relativament a prop de Finlàndia, hi ha el komi o l’udmurt, una altra llengua aquesta última, que en parlarem amb més detall en un altre capítol del llibre. També n’hi ha per la banda dels Urals i de Sibèria, com ara les llengües samoiedes. Algunes d’aquestes llengües tenen molts pocs parlants o estan a punt de desaparèixer i algunes ja han desaparegut.

Fa més de 400 anys, les dones de la província xinesa de Hunan es van inventar una llengua secreta per superar la ignorància a què les sotmetien els homes. La societat patriarcal els barrava el pas a les escoles i els impedia l'accés a l'educació. El nushu, literalment "escriptura de les dones", era inintel·ligible per als homes. A través d'aquest llenguatge les dones podien denunciar les injustícies derivades del patriarcat imperant i també compartir els abusos que patien. Amb el temps va esdevenir, doncs, una font d'alliberament i d'agermanament femení.

La llengua letona és la que principalment es parla a Letònia, capital Riga. És una llengua indoeuropea -ja hem parlat al programa què va ser l’indoeuropeu i les llengües indoeuropees. Parlen el letó uns 1.7 milions de persones al món, la majoria de les quals viuen a Letònia.

Els yaaku són una tribu cuixítica amb orígens a Etiòpia i que viuen al bosc de Mukogodo del comtat de Laikipia, Kènia. Els yiaku han viscut en harmonia i amb un estret lligam amb el bosc des de temps immemorials. La comunitat parla la llengua yaakunte, una llengua cuixítica, que ha estat marcada al llibre vermell de la UNESCO de llengües en perill d'extinció com a llengua en perill o amenaça d'extinció i fan servir la reforestació del bosc per a revitalitzar la seva llengua. Escolteu, escolteu...

Al content africà s'hi parlen moltíssimes llengües. En aquest episodi parlem per sobre de les grans famílies lingüístiques de les llengües africanes.

L’amazic és una llengua de la família afroasiàtica parlada en totes les regions acabades de citar. Té entre 18 i 30 milions de parlants.La variació que presenten els seus dialectes ha fet que alguns lingüistes hagin preferit considerar-los com a llengües diferents d’una única branca amaziga. Altres lingüistes, atenent a l’origen comú i a les similituds fonamentals entre totes les variants, consideren que es pot parlar d’una única llengua. Els quatre grans blocs dialectals de la llengua amaziga són el septentrional, l’occidental, l’oriental i el tuàreg. La major part dels parlants d’amazic empren alguna de les variants principals septentrionals: rifeny, tamazight i taixelhit al Marroc; cabilenc, xaui i mozabita a Algèria. L’amazic és llengua oficial al Marroc (des de 2011) i Algèria (des de 2016). Als dos estats, però, l’ús oficial de l’àrab continua sent privilegiat per les autoritats. Font: Nationàlia.

L'indoeuropeu és una llengua que es parlava ara fa entre 6 i 8.000 anys en alguna zona del Caucas entre Rússia i Ucraïna. D'aquesta llengua en van sortir llengües com el català, l'anglès, l'hindi, el rus i moltes altres. Si us agraden els pòdcasts podeu comprar-ne el llibre: https://vienaedicions.com/book/les-llengues-de-lanaconda

Expliquem com es compta en diferents llengües del món. Nosaltres fem servir els dits per a no descomptar-nos, però hi ha llengües que fan servir més parts del cos. Us agraden els pòdcasts? Podeu comprar-ne el llibre: https://vienaedicions.com/book/les-llengues-de-lanaconda

La llengua lihir és una llengua austronèsia parlada al grup d'illes Lihir, a la província de Nova Irlanda, Papua Nova Guinea. Destaca per tenir cinc nivells de nombre gramatical: singular, dual, trial, paucal i plural.

L'arvanitka és el nom que rep la llengua albanesa que històricament s'ha parlat a algunes zones de Grècia