T1xC89 - L'escalèxtric

Hi ha instruments (pocs) que tothom es veu capaç de tocar. Un és l'harmònica. Ara, si algú la toca abans que tu, difícil és que t'atreveixis a agafar-la. No hi ha cap instrument més personal que aquell on deixes les baves. Dediquem aquest capítol a l'harmònica. Ens visita en Josep Solé. Hi ha dues persones que tenen molt poder amb un martell a la mà: un jutge i un subhastador. Ell és dels segons. Sortim a passejar amb la Maia, una gossa de Folgueroles, pel bombardeig de taronges sobre Austràlia del 1942.

De petits tots hem tingut un escalèxtric. Alguns han continuat amb aquesta afició ja de grans. Alguns, fins i tot, en fan competicions. D'altres encara lluitem per aconseguir que el cotxe voli fins a l'altre costat del menjador. Dediquem el capítol a l'escalèxtric. Ens ha vingut a veure en Jordi Roca. Ha arribat carregat de regals, ha aprofitat per defensar-se de l'etiqueta de "germà boig" i ens ha descobert les postres tradicionals catalanes que estan a punt d'arribar. I sortim a passejar amb la Lola per la descoberta dels guerrers de terracota.

En els quatre capítols d'aquesta setmana hem parlat del paper d'alumini, la cinta americana, el cadenat i la ferradura. No és que vulguem fer cap invent estrany amb totes aquestes eines, però tenen la seva gràcia per separat. Hem rebut la visita de Ramon Madaula, Albert Batlle, Alosa i Xavier Freixas. Tenim sort amb els nostres convidats, perquè sempre ens emportem sorpreses i riures.

Hi ha gent a qui li fan por els cavalls. Es pot tenir por dels cavalls? No parlem d'ells, perquè són animals, no objectes. Del que sí que parlem és de la seva sabata: la ferradura. Diuen que tenir una ferradura a la porta de casa porta bona sort. Esperem que dedicar-li un capítol faci el mateix efecte. Ens visita Xavier Freixas, ensinistrador i expert en coloms missatgers. Sí, al segle XXI. A "Històries per passejar el gos", anem fins a la batalla de Marató amb en Xic. Anem fins al 490 aC, a Grècia.

Ens hem barallat. Això de dir "cadenat" no sembla que posi tot l'equip d'acord. Si voleu saber l'alternativa, heu d'escoltar el capítol. Ara el cadenat és tan modern que no només va amb clau, sinó també amb números, lletres i símbols. Fem-ho fàcil, sisplau, que ens quedarem tancats a fora. Dediquem el capítol al cadenat. Puja a l'escenari de "La Renaixença" el grup barceloní Alosa. Parlem amb elles, que van començar petant-ho amb un vídeo a Instagram. A més, sortim a passejar en Maui per la gran fetor de Londres, el 1858.

La cinta americana la inventa Vesta Stoudt, una dona d'Illinois, el 1891. Treballava en una fàbrica d'armament i dos dels seus fills estaven allistats a l'exèrcit. Els soldats perdien molta estona per obrir caixes amb armament i ella va trobar la manera de fer-ho fàcil i ràpid. Allò que les mares tenen solució a tot és veritat. Dediquem el capítol a la cinta americana. Ens visita un savi per conèixer: Albert Batlle, professor de cant gutural mètal. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Neula fins a la marxa de Washington el 1963.

Per quina banda del paper d'alumini s'embolica l'entrepà? Si et poses paper d'alumini al cap, pots contactar amb extraterrestres? Sí que sabem que contamina, i que no es pot posar al microones. O sí? Per tots aquests debats dediquem el capítol al paper d'alumini. Ens visita Ramon Madaula, que ens explica per què no li agrada fer estrenes i també quin va ser el primer lloc on li van dir que no el volien com a actor. Sortim a passejar amb en Muscat per la venda falsa de la torre Eiffel, el 1925.

Aquests dies ens han vingut a veure a "La Renaixença" Txabi Franquesa (humorista), Jaume Campistol (exjutge de cadira de tenis), Eduard Gener (músic) i Josep Pascual (topògraf i meteoròleg aficionat). També hem parlat del tap d'ampolla, la cinta de casset, el braser i l'imant de nevera. Us deixem un recull dels millors moments perquè els pugueu reviure i rigueu una estona més, com hem fet nosaltres.

En un rànquing de regals més previsibles quan algú torna de viatge, el número u és clarament l'imant de nevera. En un rànquing d'objectes més lletjos, també estaria entre els primers. Hi ha neveres que pesen 4 kg més per la quantitat d'imants que hi ha penjats (no perquè facin servei, sinó per compromís). Parlem amb Josep Pascual, topògraf i meteoròleg aficionat. Fa 50 anys que apunta, cada dia, la temperatura de l'aigua del mar. Sortim a passejar l'Aruna per la gran cursa del sèrum de l'hivern del 1925 a Alaska.

Si pensem en l'hivern, ràpidament ens venen al cap manta, sofà, infusió, te... Alguns també pensen en llar de foc, però fa anys també es pensava en el braser. Invent perillós: tapat amb mantes, llençols, mala combustió... però feia companyia, escalfava i també era el lloc on es reunien les famílies i els amics. Dediquem el capítol al braser. Ens ve a veure Eduard Gener, músic i gentleman solsoní. Ve acompanyat del piano, i això només pot tenir coses bones. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Terry fins a un dia que tots recordem: l'assassinat de John Lennon.