Escrot infinit

En Jep Cabestany parla del millor Barça des de l’any 1936. Repassem l’actualitat esportiva amb Conrad Consum i en Jean Paul i l’Angelines parlen de teràpies alternatives.

L’Angelines ens parla de les teràpies alternatives arran de les novetats del cas Andic. En Xose Anton Pazos de Vieira ens presenta una IA perquè no es repeteixin els problemes de traducció al TSJC. Marc Antoni Mateu ens presenta el tràiler de la pel·lícula del possible judici al cas Andic.

L’Angelines ens parla del Zara de Lleida, d’OT, del Japó, de ganivets i de tot menys del tema que ens ocupa. En Txarli Querol recopila els titulars inspirats en el partit del Barça. En Jean Paul ens brinda una secció per conèixer millor les coses del Canadà: “Coses del Canadà”.

En Jep Cabestany i el públic “sobiranista” valoren el gest dels jugadors del Madrid abans del partit contra l’Elx. Parlem de trens de mercaderies amb Miquel Cirici i en Mohamed Jordi. Rebem la trucada d’un transportista que s’ofereix a carregar paquets a la furgoneta.

En Miquel Cirici i l’Avi Sense Nom comenten la promesa del Govern de climatitzar els centres escolars. Amb l’Angelines i el Jean Paul seguim els passos per comprar les entrades als concerts d’Oasis. Truquem a la Zoraida per aclarir quan donaran l’amnistia als polítics represaliats pel procés.

En Jep Cabestany fa de jutge imparcial en el conflicte obert entre veïns i petanquistes de Calafell. El Professor de Debò es pregunta si els “tecnooligarques” de la intel·ligència artificials són bons o dolents. El Mohamed truca al seu cosí escocès Moha McMoha per parlar de la possibilitat d’un nou referèndum d’independència.

La competència Dilluns 2026-09-14 12:00

La competència Divendres 2026-09-11 12:00

En Jep Cabestany valora l’última promesa electoral de Donald Trump. El Barça juga tan bé que Txarli Querol s’avorreix fins i tot a la Champions. El Mohamed compara la Diada amb les manifestacions de fa uns anys.

L’Avi Sense Nom i l’Angelines parlen de la pluja amb Mònica Usart. Truquem al ministeri de l’interior espanyol perquè la Zoraida ens aclareixi per què cataloguen els periodistes. Otis Sardoya dedica una cançó a “La dona que manté el català… pràcticament sempre”.