T1xC53 - La capa

Tots hem fet servir el compàs durant la nostra època escolar. Alguns amb més destresa que d'altres, però tots l'hem fet servir alguna vegada per punxar la goma d'esborrar. En això segur que coincidim. Els músics també en fan servir un, de compàs, però no és el mateix. Ens visita en Llorenç Barba, responsable del refugi Vicenç Barber de Montserrat. Fa"passejades" de 45 minuts fins al refugi diàriament i hi puja més de 200 kg a l'esquena cada setmana. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Dobby fins al 1960, a la catàstrofe de Nedelin.

Sabeu que la capa que porta Superman a l'última pel·lícula l'ha fet una empresa catalana? Només per això ja creiem just i necessari dedicar aquest capítol a la capa. De Catalunya a Hollywood només hi ha 50 metres de tela vermella. Abans la gent també portava capa, però no per volar, sinó per abrigar-se. Parlem amb la Judit Mascó, la primera supermodel catalana, que ens explica el que més por li feia durant les desfilades. I sortim a passejar l'Indi fins al 2010, quan es van comprar dues pizzes per 10.000 bitcoins.

Aquí hi trobareu un resum dels quatre últims capítols: parlem del mirall, el pintallavis, la perxa d'atletisme i la caravana. També han vingut la Regina Rodríguez Sirvent, autora de "Les calces al sol"; Impro Side Story, companyia de teatre musical improvisat; en Max Codinach, del grup Gavina.mp3, i en Lluís Bassaganya, responsable de l'exposició "La retirada", de Camprodon. Després podeu veure els capítols sencers, on trobareu molts més moments igual d'interessants.

La caravana ha passat per molts moments: fa anys era vista com una cosa de pobres o de hippies; ara, si no surts a passar un cap de setmana amb la caravana, no segueixes la moda. Nosaltres ens hi unim, i dediquem el capítol a la caravana. Parlem amb en Lluís Bassaganya, responsable de l'exposició permanent "La retirada" de Camprodon. Segurament és la persona que millor coneix els boscos de la zona, on passa gairebé tot el dia. A "Històries per passejar el gos" anem amb l'Hera fins a la guerra del whisky del 1984.

Tots hem passat tardes de Jocs Olímpics mirant esports que no coneixem. El salt de perxa, per exemple. Com pot ser que aquell pal aguanti el pes d'una persona mentre es doblega i es torna a posar recte? Dediquem el capítol a la perxa d'atletisme. Ens visita en Max Codinach, de Gavina.mp3, que també és poeta i té un llibre (tot i que es veu que no ho sabia). Amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück interpreten "Sempre instint". Sortim a passejar en Rufus per la defensa de Baler, a les Filipines del 1898.

El pintallavis existeix des de l'any 2000 aC. Es feien amb formigues aixafades i carmí. Ara es fa de molts elements químics que segurament són pitjor que les formigues aixafades, però ningú es posa les mans al cap. Aquest capítol el dediquem al pintallavis. Venen la companyia de teatre musical Impro Side Story. Actuen sense lletra ni partitura perquè basen els seus espectacles en allò que diu el públic. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Sas fins a l'incendi del funicular de Kaprun (Àustria) que es va produir a principis de segle, l'any 2000.

Trencar un mirall són 7 anys de mala sort. Algú ens pot confirmar si aquesta superstició és certa perquè ho ha viscut en primera persona? També pots tenir mala sort per defecte, sense haver trencat res. Dediquem aquest capítol al mirall. Ens visita la Regina Rodríguez Sirvent, autora de "Les calces al sol": ens fa espòilers sobre la seva següent novel·la, i també parlem de diners. A més, sortim a passejar en Plum, un gos de Cornudella de Montsant, per la Conspiració de la Pólvora del 1606.

Us deixem un resum dels capítols d'aquesta setmana. Hem parlat de coses tan nostrades com la rajola catalana, de moments tan nostàlgics com quan saludaves un cotxe amb matrícula de prop de casa, de consells pràctics sobre la canya de pescar o d'un lloc on tots som ben iguals: el vàter. Aquests dies ens han vingut a veure Iván Morales, dos experts en vexil·lologia, el grup Roba Estesa i Sandra Ànima, una facialista emocional. Recupereu els millors moments de la setmana!

Quantes hores podem passar asseguts a la tassa del vàter al llarg de la vida? I no volem dir que siguin hores desaprofitades, tot el contrari, sovint hi passem més temps del que ens fa falta perquè... confessem-ho: tots ens hi emportem el mòbil. Rebem la visita de Sandra Ànima, una facialista que, com el nom indica, no ens llegirà el palmell de la mà, sinó la cara! Sabem posar cara de pòquer? A "Històries per passejar el gos", anem amb la Guida, d'Olesa de Montserrat, fins a la guerra freda i el cas Roswell, el 1947.

És millor pescar al riu o pescar al mar? No volem obrir aquest debat, però dediquem aquest capítol a la canya de pescar. No deu ser que la gent que no pesca res és perquè hi va amb la canya que no toca? O simplement és que no en sabem? Ens visita el grup Roba Estesa, que s'acomiada dels escenaris. Abans, però, podem gaudir d'una de les seves cançons a l'escenari de "La Renaixença". Sortim a passejar amb en Lopes fins a la Revolució Russa del 1905, durant el motí del cuirassat Potemkin.