Grans formacions que miren el món

La naturalesa illenca és el nostre pretext per repescar músiques de tot arreu en aquesta reunió que va d'Irlanda a Cuba, passant per Cap Verd.

De tant en tant ens agrada aturar-nos en aquelles grans formacions, orquestres o cors, grups nombrosos de músics o de veus que retraten el món d'una manera ben inspirada, i amb una mirada àmplia, on tots els sons són benvinguts...

Ens ve de gust aturar-nos a mirar --i escoltar-- alguns noms i propostes que fa temps que no són amb nosaltres --que no hi són físicament, però que continuen ressonant a mesura que passa el temps--, i alhora ens centrem en propostes que parlen de persones silenciades, oblidades, o que cal reivindicar.

El nostre recorregut particular passa per algunes propostes dels territoris de passat celta com Irlanda, el nord-oest de la península Ibèrica o la Bretanya francesa; i per grups i artistes que s'inspiren en aquestes sonoritats.

No descobrim res si diem que les anomenades músiques del món fa unes quantes dècades que desperten l'interès de la indústria, el públic, els programadors... i també les fires. Proposem que l'arrencada del programa d'avui surti de propostes que han cridat l'atenció de fires com el WOMEX, o com a mínim, de propostes que creiem que hi podrien participar. I després, ja veurem cap a on ens porta el recorregut!

Ens guiem pels gustos i les aromes tropicals --si és que això ens pot guiar--, i en tot cas ens agradaria fugir una mica d'aquells tòpics que ens situen, sí o sí, en una platja de palmeres o en una selva amb pelicans i guacamais... ja sabem que tot això són clixés estètics, i per això ens deixem endur per les propostes que ressonen amb elements tropicals però que també contenen moltes altres coses.

Ens movem per un mapa on tots els camins condueixen al blues, però també se n'allunyen una mica --de vegades molt--, i agafen dreceres d'aquelles que ens semblen tan interessants, i que connecten amb cultures sonores que tenen alguna cosa a veure amb el gènere afro-americà.

Proposem un recorregut que convida a la introspecció en alguns moments, en d'altres convida a moure els peus ... i en tot cas, fa que quedi curta la distància que separa, en quilòmetres, els orígens dels artistes. Parlem també de l'espai que hi ha entre l'origen de l'artista i la cultura musical en què s'inspira, i comencem amb el so d'Ayom, formació multicultural amb el centre d'operacions entre Barcelona, Lisboa i Florència. Comencem a escurçar distàncies ...

En aquest capítol, anem, sobretot, de parelles -- o de duets, si ho preferiu --. En tot cas, parlem de propostes amb dues o més signatures, de vegades sorgides d'una col·laboració puntual entre músics que normalment no treballen junts. També tenim un record per al músic TOUMANI DIABATÉ, un dels noms que han escampat pel món el so de la kora, l'instrument de cordes de l'Àfrica Occidental que tant ens inspira, i que ens va deixar el 19 de juliol del 2024.

Maria Mazotta, Alosa, Mar Serra Grup... Tan diferents, i a la vegada tan meditèrrànies! El nostre recorregut passa per aquest Mediterrani que esquitxa músiques que no deixen de sorprendre'ns.