Hugo Wolf, geni i desequilibri (4/5)

Avui hem sentit: "Die Stimme des Kindes"; Serenata italiana; "Goethe Lieder" (selecció); "Spanische Liederbuch" (selecció). Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció son els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat i la major part d'ells insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maníaco-depressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social, i finalment un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir a 42 anys. Ell mateix confessava sentir por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.