Hugo Wolf, geni i desequilibri (2/5)

Avui hem sentit: "Lenau Lieder" (selecció); "Christnacht", cantata per a cor i orquestra. Hugo Wolf (1860-1903) és un dels creadors més brillants i genuïns del Romanticisme. Va compondre un quartet, una òpera, petites peces simfòniques, però el gruix de la seva producció són els lieder: en va fer 242, basats en poesies d'altíssima qualitat (Goethe, Mörike, Eichendorff, Heine...) i la major part, insuperables per la seva subtilesa psicològica, la riquesa harmònica, la inspiració melòdica i l'estreta relació entre paraula i música. Però la seva genialitat va estar marcada pel desequilibri mental que va patir des de ben jove, amb un perfil maniacodepressiu que li va provocar diverses crisis, conflictes personals, aïllament social i, finalment, un ingrés de quatre anys en un sanatori mental, on va morir amb 42 anys. Ell mateix confessava que sentia por de la seva pròpia música: sens dubte són confessions, quasi exorcismes sonors, altament commovedors: el consol d'una ànima turmentada.