SOM pòdcast

Cardona i la sal mantenen una relació mil·lenària. Durant segles, la seva muntanya de sal ha estat una font de riquesa i un element clau per la vila. Però, a principis del segle XX, un nou mineral va obrir un capítol decisiu en aquesta història: la potassa. El seu descobriment, impulsat en bona part per l'enginyer català Emili Viader, va situar Cardona al mapa de la gran mineria industrial.La importància de la potassa per a la fabricació de fertilitzants i l'agricultura moderna va convertir-ne l'explotació en una activitat estratègica a nivell mundial. La mina va arribar a una profunditat de 1.300 metres i va desencadenar una transformació econòmica i social extraordinària: en només tres dècades, Cardona va passar d'uns 4.000 a uns 10.000 habitants.Van ser dècades de prosperitat, però també de duresa laboral, creixement urbà accelerat i canvis profunds en la vida de la comunitat. La seva empremta continua present en el paisatge i en la memòria col·lectiva.Avui ens endinsem en aquest episodi de la història de Cardona per entendre com la potassa va transformar una vila amb una llarga tradició salinera i què ens queda d'aquell passat miner. Entrevistem el Dr. Andreu Galera Pedrosa, historiador i director de l'Arxiu Històric de Cardona, especialista en la història de la sal, la mineria i el patrimoni industrial de Cardona.

Les guerres carlines ocupen un lloc central en la història del segle XIX català i espanyol. Durant prop de mig segle, el carlisme i el liberalisme es van enfrontar en diversos conflictes que van anar molt més enllà del camp de batalla i que van deixar una profunda petjada política, social i territorial.Avui ens volem centrar en l’últim d’aquests episodis: la Tercera Guerra Carlina, que va esclatar el 1872 i que a Catalunya es va allargar fins l’estiu de 1875. Què va provocar aquesta nova guerra? Qui eren realment els carlins i qui els combatia? Com es va viure el conflicte a Catalunya, un dels territoris on va tenir més incidència? Més enllà de les batalles, què significava una guerra d’aquest tipus per a les poblacions i per a la vida quotidiana? I, sobretot, què en va quedar quan les armes van callar?Perquè una guerra no acaba necessàriament quan s’acaba el combat: també deixa monuments, topònims, commemoracions, relats i memòries, de vegades contradictòries, que poden sobreviure durant generacions.Per parlar de tot plegat ens acompanyen avui dos historiadors que han estudiat les guerres carlines des de perspectives complementàries. Es tracta de Joan Torrents Juncà, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha treballat sobre la cultura política carlina i, especialment, sobre la darrera carlinada. Part de les seves investigacions s’han centrat en l’àmbit geogràfic de la Vall del Ges, a Osona. I de David Cao Costoya, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i investigador dels usos públics del passat i de la construcció de les memòries col·lectives. Actualment és secretari del Consell d'Estudis del Patronat d'Estudis Osonencs. Joan Torrents i David Cao són autors de nombroses publicacions acadèmiques, entre les quals podem esmentar Els monuments en record de les víctimes de la darrera carlinada a Osona i el Ripollès, publicada en col·laboració amb Alba Masramon.Tots dos formen part del Consell Científic i de Redacció de “Memòries de Combat”, del qual David Cao n’és el coordinador. Es tracta d’un projecte dedicat a recuperar i cartografiar la petjada que les guerres carlines han deixat en el territori català. Avui, al SOM Podcast, parlem de la guerra, però també del record de la guerra.  

La salaó de peix és molt més que una tècnica de conservació dels aliments. Durant segles va ser un motor econòmic, una manera de garantir l'alimentació i una activitat que va marcar la identitat de molts pobles de la Mediterrània. Darrere d'aquesta història, però, hi ha també la de moltes dones que, des de les fàbriques de salaó, van sostenir un ofici essencial i van contribuir a preservar un patrimoni que encara avui forma part de la nostra cultura.Per descobrir aquest llegat, ens acompanya Lurdes Boix Llonch, historiadora i especialista en patrimoni marítim i memòria oral. Durant més de tres dècades ha dirigit l'Arxiu Històric de l'Escala i el Museu de l'Anxova i de la Sal, i és impulsora de la Festa de la Sal de l'Escala, una iniciativa clau en la recuperació i divulgació del patrimoni marítim i salador del municipi. Boix és també autora de nombroses publicacions sobre la pesca, la salaó de peix i la història de la gent de mar.Entre aquestes destaca La salaó de peix, de la col·lecció 'Quaderns' de la Revista de Girona, una obra que recorre la història de la sal, un element essencial per a la conservació dels aliments i per al desenvolupament de les societats al llarg dels segles.Avui, al Som Pòdcast, descobrim quin és el secret de la salaó tradicional, com s'elaboraven les anxoves seguint una tècnica transmesa de generació en generació i per què aquest coneixement continua ben viu avui dia.Músiques: · Pep Bergadà, ‘La Festa de la sal’· Maria Teresa Pellicer canta a capella ‘L’Escala’ · La mala anyada’: Cançó cantada per MaTeresa Pellicer l'any a finals del segle XX a casa seva a l'Escala i recollida per Ramon Manent, Lluís Puig i Lurdes Boix. Posteriorment recuperada pel II Taller de cançons de l'OCPC a l'Alfolí de la Sal de l'Escala  

Què era la Sisena Flota? O, més ben dit, què representava per als barcelonins veure desembarcar milers de mariners nord-americans en plena dictadura franquista?Durant gairebé quaranta anys, l'arribada de la Sisena Flota va formar part de la vida de Barcelona. Cada escala convertia el port i els barris més propers, com la Barceloneta, les Rambles o el Barri “Xino”, en un formiguer de mariners joves que, per a molts, eren la imatge d'un món completament diferent. En una ciutat marcada encara per les restriccions de la postguerra, aquells americans portaven una altra manera de vestir, de divertir-se i de consumir. Els seus dòlars omplien bars, restaurants i sales de festa, mentre al seu voltant naixien històries, mites i anècdotes que encara avui formen part de la memòria de Barcelona.Però més enllà de la curiositat, què va significar realment la presència de la Sisena Flota? Va ser només una escala militar o va transformar la vida social, econòmica i cultural de la ciutat? Per entendre aquest fenomen i quin rastre ha deixat en la memòria la capital catalana, al Som Pòdcast conversem amb Xavier Theros, escriptor, antropòleg i divulgador, especialitzat en la història social de Barcelona, especialment en els seus aspectes més populars, marginals i menys coneguts.Xavier Theros és autor de nombrosos llibres sobre la ciutat, entre els quals destaquen La Sisena Flota a Barcelona (Premi Huertas Claveria 2010), Barcelona a cau d'orella, Diumenges a Barcelona, Vida i miracles de la plaça Reial o l'obra col·lectiva Muñoz Ramonet: retrat d'un home sense imatge. També ha publicat diverses novel·les ambientades a la capital catalana, com La fada negra (Premi Josep Pla 2017), Tothom ha de morir, La verge de la punyalada o Aquí no dorm ningú.

Com va néixer la infermeria moderna a Catalunya? Quin paper van tenir les primeres escoles d'infermeres? I com va contribuir aquesta professió a transformar tant la salut de la població com la vida de moltes dones?Avui al SOM Pòdcast ens situem a la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX, un període de profundes transformacions socials, econòmiques i sanitàries.En una societat marcada per la industrialització, el creixement de les ciutats i l'aparició de nous reptes de salut pública, les cures van començar a sortir de l'àmbit domèstic per convertir-se progressivament en una professió reconeguda. Per entendre aquest procés, conversem amb Alba Masramon Cruzate, historiadora especialitzada en la història de la infermeria i el treball femení a la Catalunya contemporània.ambé és autora del llibre El Montepio de Santa Madrona. Previsió social i professionalització de la infermeria, editat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i MUTUACAT. La seva recerca analitza com aquesta nova ocupació va obrir oportunitats de formació, autonomia i mobilitat social per a moltes dones. En aquest episodi descobrirem una història de cures, ciència i transformació social que ens ajuda a entendre els orígens d'una professió essencial i el paper que va tenir en la construcció de la Catalunya contemporània.

Quan neix realment una llengua? En quin moment es comença a formar? Com podem saber com parlava la gent fa milers d'anys... si només ens han arribat textos escrits?Avui al SOM Pòdcast ens endinsem en la formació del català i en els seus primers testimonis escrits a partir de la lectura directa de documents medievals que ens obliguen a repensar com i quan comença realment la llengua tal com la coneixem.Ens acompanyen Tània Alaix Gimbert, doctora en Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i especialista en patrimoni manuscrit, i Jesús Alturo i Perucho, catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica a la UAB i un dels grans experts en manuscrits medievals i patrístics.Tots dos són coautors del llibre Lletres que parlen. Viatge als orígens del català (Editorial La Magrana, 2023), on proposen una nova mirada sobre la formació del català escrit a partir de l’anàlisi dels documents originals i de la revisió de datacions i primers textos.

Avui al SOM Pòdcast ens situem a la Barcelona dels segles XV i XVI per explorar un aspecte clau de la seva història social: l’esclavitud a la ciutat.A partir de la recerca de l’historiador Ivan Armenteros Martínez, especialista en l’estudi de l’esclavitud a Barcelona i autor de diversos treballs acadèmics sobre aquest període, ens apropem a com funcionava aquest sistema i fins a quin punt estava integrat en la vida quotidiana.Com es fixava el valor d’una persona esclavitzada? Quines variables condicionaven la seva situació? Com funcionava un sistema que integrava l’esclavitud dins l’economia i el dia a dia de la ciutat? Edat, origen, sexe o capacitat de treball eren factors clau, però també ho eren les xarxes de relació, les formes de transacció i el marc jurídic en què es produïen.En aquest episodi parlarem també de resistència, de vincles i de comunitats, i de com aquestes persones, tot i la condició imposada, no quedaven completament desconnectades del món social que les envoltava.A partir de la recerca de l’historiador Ivan Armenteros Martínez, especialista en el mercat esclavista barceloní i autor de diversos treballs acadèmics sobre aquest període, ens apropem a com funcionava aquest sistema i fins a quin punt estava integrat en la vida quotidiana de la ciutat.Com es fixava el valor d’una persona esclavitzada? Quines variables determinaven el seu preu? Com funcionava un sistema que integrava l’esclavitud dins de l’economia i en el dia a dia de la ciutat? Edat, origen, sexe o capacitat de treball eren factors clau, però també ho eren les xarxes comercials, les formes de venda i fins i tot el marc jurídic en què es feia cada transacció.En aquest episodi parlarem també de resistència, de vincles i de comunitats, i de com aquestes persones, tot i la condició imposada, no quedaven completament desconnectades del món social que les envoltava.

Quan pensem en Antoni Gaudí, sovint ens venen al cap la Sagrada Família o el Parc Güell. Però darrere d’aquestes icones hi havia un home que va créixer a Reus, va estudiar a Barcelona i va recórrer Catalunya observant el món d’una manera pròpia. Les seves obres reflecteixen una forma de treballar singular, marcada per la curiositat, l’observació de la natura i la manera com reinterpretava formes i materials sense seguir models establerts.Avui al SOM PÒDCAST descobrim Antoni Gaudí com a arquitecte i creador, un home que va transformar Barcelona i Catalunya amb un estil únic que encara avui té un impacte internacional. Per fer-ho, comptem amb Tate Cabré Massot, periodista cultural, investigadora i guia oficial de turisme amb seu a Barcelona i origen a Reus, experta en modernisme català, arquitectes com Gaudí i patrimoni cultural i arquitectònic.Parlarem de la vida de Gaudí, des dels primers passos a la caldereria del seu Reus natal fins a la culminació de la seva obra més icònica, la Sagrada Família, que enguany celebra una fita històrica: la coronació de la Torre de Jesús, convertint-se en l’església més alta del món.

Quan pensem en la història de la immigració, sovint ens venen al cap les grans ciutats i els fluxos del món contemporani. Però durant l’edat moderna, també Catalunya va acollir colònies d’immigrants, sobretot procedents del sud de França, que van transformar pobles, oficis i xarxes socials arreu del territori.Tot i les diferències amb l’actualitat, la història permet matisar tòpics i entendre millor com la mobilitat humana sempre ha estat una constant, marcada per oportunitats laborals, factors culturals i la recerca  d’un futur millor.En aquest episodi del SOM Pòdcast ens endinsem en l’arribada dels immigrants francesos entre els segles XVI i XVII, explorant com es van integrar, quins oficis exercien, com van construir xarxes de suport i quina relació establien amb la població local. Descobrirem també el paper dels matrimonis mixtos i com aquests es convertien en una eina clau per arrelament al territori.Per a fer-ho, comptem amb la mirada experta d’Alexandra Capdevila, doctora en Història Moderna i especialista en arxivística, gestió documental i genealogia. Professora a la Universitat Oberta de Catalunya i a l’Ateneu Universitari Sant Pacià. La seva tesi doctoral «Pagesos, mariners i comerciants a la Catalunya litoral. El Maresme a l’època moderna», analitza l’evolució econòmica i demogràfica del Maresme durant els segles XVI i XVII. Aquesta recerca va ser reconeguda amb el Premi Joan Reglà. Al llarg de la seva trajectòria, Capdevila ha aprofundit també en l’estudi de la immigració francesa a Catalunya, a través de diversos articles i comunicacions acadèmiques.

Quan pensem en la història de la salut, sovint ens ve al cap la ciutat: hospitals, facultats de Medicina i grans avenços científics. Però durant segles, l’atenció sanitària també s’ha desenvolupat lluny dels grans nuclis urbans, als pobles i a les comarques rurals de Catalunya. Tot i això, el món rural s’ha presentat sovint com un desert mèdic en comparació amb la ciutat, un tòpic que la història permet matisar i desfer, posant en relleu el paper que van tenir les universitats i els municipis en la consolidació dels oficis vinculats a la salut.En aquest episodi del SOM Pòdcast ens endinsem en la sanitat rural catalana per descobrir quin paper van tenir els professionals de la salut, com ara metges, apotecaris, llevadores i veterinaris (antigament coneguts com a menescals) en una societat majoritàriament pagesa i artesana. Explorarem com es va organitzar l’atenció sanitària abans i després del segle XIX, com es van introduir els canvis científics i professionals, i com la salut pública i la prevenció van anar guanyant pes també en el món rural.Per a fer-ho, comptem amb la mirada experta de Joaquim M. Puigvert, doctor en Història Contemporània i professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de Girona. Puigvert és membre del Centre de Recerca d’Història Rural de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i, des de 2009, és director de la Càtedra Marí Casals de Medicina, Salut i Àmbit Rural. També pertany al grup de recerca consolidat de la Universitat de Barcelona, Treball, Institucions i Gènere.