L'ofici d'educar

El rap pot ser una porta d'entrada a la poesia per als adolescents. I quan se la fan seva, la poesia deixa de ser avorrida. Sobretot quan descobreixen, sorprenentment, que comparteixen emocions, preocupacions, conflictes i reivindicacions amb poetes de fa segles. Ho demostra el projecte Rap & Poesia del festival Canalla! de Vic, que ha implicat més de 600 alumnes de segon d'ESO de set centres educatius. Una iniciativa que ha aconseguit que la literatura surti dels llibres, entri a les aules i acabi pujant a un escenari amb la veu dels adolescents. Com es pot convertir un poema de fa 500 anys en un rap? Quines habilitats es treballen a l'aula rapejant poesia? En parlem a "L'ofici d'educar", des del festival Canalla! de Vic, amb el raper Jupyker, que ha conduït els tallers; Montse Pascual, professora de llengua i literatura catalanes de l'Institut La Plana de Vic, i quatre joves participants: Greta Saini Costa i Pol Bastida, de l'escola Vedruna Escorial Vic, i Yàhiya Zaguaj i Ton Andreu, de la FEDAC Vic.

Les etiquetes que els infants reben dels pares i les mares —fins i tot les aparentment positives— no sempre descriuen la criatura, sinó que poden expressar les expectatives, les pors o les necessitats dels adults. Segons Laura Gutman, per sentir-se estimat, l'infant pot acabar adaptant-s'hi i construint un personatge que li permet sobreviure: un refugi, una identitat, que també es pot convertir en una presó. Com ens determina el discurs matern? Què és l'ombra i quin risc hi ha de projectar-la sobre els nostres fills? Com ens podem alliberar d'aquest personatge? A "L'ofici d'educar" conversem amb Laura Gutman, escriptora, terapeuta i creadora de la metodologia de la Biografia Humana. Va ser una de les pioneres a posar paraules a les vivències reals, complexes i sovint silenciades de la maternitat, i és autora de llibres com "La maternitat i l'encontre amb la pròpia ombra" i "El poder del discurso materno". Sentirem també el psicòleg Joan Garriga i els testimonis de la Rosa, l'Eva, la Berta i el David. Acabarem amb "Camí a la inclusió", amb la Noemí Font, i els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

"L'ofici d'educar" arriba als 500 programes amb una de les apostes més innovadores: la tertúlia de Joves PRO, nascuda del projecte de ràdio amb el Departament d'Educació. Els adolescents parlen sense embuts sobre allò que els adults sovint callem perquè no és políticament correcte. Empatitzen amb els joves que es juguen la vida per arribar a Europa, però també temen haver d'anar-se'n ells mateixos per trobar un futur millor. Reivindiquen els drets conquerits, qüestionen la gestió de la immigració i alerten de l'auge de l'extrema dreta i d'unes xarxes socials que alimenten la polarització. Reconeixen la baixada del nivell educatiu, reclamen més recursos per a la inclusió i reivindiquen la importància del professorat vocacional. I, com els estudiants francesos, creuen que cal mobilitzar-se amb més contundència, però sense violència, per exigir una educació de qualitat. A "L'ofici d'educar", fem tertúlia PRO amb Nil Alberdi Alsinet, de segon de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter, a la Selva del Camp; Martí Quelart Corbella, de primer de batxillerat de l'Institut Milà i Fontanals, de Vilafranca del Penedès; Roc Ferran Flores, de segon de batxillerat també de l'Institut Joan Puig i Ferreter; Lea Canal i Montsó, que estudia primer de Batxillerat a l'Institut Poeta Maragall de Barcelona, i Roger Llobet Ricol, estudiant de segon de batxillerat a l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empordà.

Dels despatxos apedregats i l'abandonament escolar a convertir-se en un referent educatiu mundial. Aquesta és la transformació de l'escola pública brasilera Parque dos Sonhos, reconeguda amb un dels World's Best School Prizes, els anomenats Oscars de l'educació. A "L'ofici d'educar" en descobrim les claus amb el seu director, Regis Marques Ribeiro, que defensa el poder de la confiança, la cultura de la pau i els vincles per canviar la vida dels alumnes. Ribeiro ha participat a Barcelona en la jornada Mutare Educació, de la Fundació Carulla, que promou el poder transformador de les arts i la cultura en l'educació. Què en poden aprendre les escoles més segregades de Catalunya? En parlem també amb Xavier López, que va liderar la transformació de l'escola Octavio Paz de Barcelona i actualment dirigeix el Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat. Acabem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas, i "En clau de joc", amb Imma Marín.

Set de cada deu famílies asseguren que alimentar els fills és una de les principals fonts d'estrès del dia a dia. No havíem tingut mai tanta informació sobre alimentació: sabem què són els ultraprocessats, comparem ingredients, seguim nutricionistes a les xarxes... I, malgrat tot, molts pares i mares tenen la sensació que no saben si ho estan fent bé. Li prohibeixo els dolços? Només vol pasta! Pot sopar cereals? S'ha d'acabar el plat? I si no vol les verdures? A "L'ofici d'educar" tres especialistes ens donen pautes per educar els fills per a una alimentació saludable, sense convertir cada àpat en una batalla: Indira Paz-Graniel, dietista-nutricionista, doctora en Nutrició i Metabolisme i investigadora de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili; Laura Cañas, doctora en Psicologia, especialista en trastorns de la conducta alimentària de l'Hospital Sant Joan de Déu, i Julio Basulto, dietista-nutricionista i autor de "Se me hace bola. Cuando no comen como queremos que coman". Sentirem també els testimonis de la Maria, l'Eva, el Ruben i el Kewal, i les peripècies del Sergi Vives perquè les bessones mengin bé. A més, acabarem amb el Jaume Centelles i els "Llibres per somiar".

La comprensió lectora ha tornat al centre del debat educatiu. Els últims resultats de PISA constaten una forta caiguda de la comprensió lectora a Espanya: 23 punts menys que en l'edició anterior, l'equivalent a més d'un curs escolar, segons l'OCDE. Catalunya, que arrossega des de fa anys resultats preocupants, ha quedat fora de la comparació en aquesta edició per problemes amb la mostra. En aquest context, Educació ha anunciat noves mesures per reforçar la lectura: plans lectors progressius als centres, lectures comunes durant l'educació obligatòria i el retorn de les lectures obligatòries a batxillerat. Però saber llegir no sempre vol dir entendre. Què està fallant? Fer llegir més és suficient? La culpa és de les pantalles? De la complexitat de les aules? Hem rebaixat l'exigència? A "L'ofici d'educar" en parlem amb Daniel Cassany, professor i investigador d'Anàlisi del Discurs a la Universitat Pompeu Fabra; Anna Llauradó, doctora en Lingüística, professora de secundària i autora de l'informe "Comprensió lectora: l'assignatura pendent. Evidències i estratègies per superar un repte educatiu urgent" d'Equitat.org; Oriol González Tura, professor i autor d'"Un incís. Educació i llenguatge", i Lalo Salmerón, catedràtic de Psicologia de l'Educació de la Universitat de València. També sentirem les veus dels alumnes Biel, Mariona, Nina, Jan i Duna, i dels docents Maria, Mercè, Lluís i Anna. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Canvi de classe, d'etapa o d'amistats; començar l'institut; tornar a les rutines; sortir sol de l'escola; assumir nous reptes... Quina és la vostra "urgència" aquest inici de curs? A l'estil dels grups de pares i mares de la psicòloga Carme Thió de Pol, hem traslladat la pregunta a les famílies i hem posat els seus neguits sobre la taula. Els fills creixen i guanyen autonomia, però sovint som els adults els que vivim els canvis amb més angoixa que ells. Com podem acompanyar-los sense projectar-hi les nostres pors? Com sabem quan hem de protegir i quan toca confiar i deixar anar? I com recuperem rutines sense convertir la vida familiar en una cursa? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Anna Ramis, pedagoga i mestra, autora de "De 0 a 3, res de pantalles?", i Sílvia Palou, psicòloga de 3Sentits mestra i autora de "Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infància", a partir de les urgències reals que ens han fet arribar pares i mares. I acabarem el programa amb la "Infància", amb Roger Escapa, i els "Llibres per somiar", de Jaume Centelles.

Els resultats de l'informe PISA 2025 han tornat a encendre les alarmes educatives: Espanya obté les pitjors dades des que es fan aquestes proves i Catalunya n'ha quedat fora per l'exclusió del 23,2% de l'alumnat seleccionat. Enmig d'aquesta crisi, el president Salvador Illa ha fet una crida a obrir "un debat de país sobre educació" per portar-la a l'excel·lència i s'ha compromès que el debat inclogui, "ara sí", l'objectiu de destinar el 6% del PIB a educació. A "L'ofici d'educar", fem tertúlia de savis mestres amb Jaume Cela i Ollé, mestre, autor de nombrosos llibres de literatura infantil i juvenil i coautor d'"Educar és donar la paraula"; Efrèn Carbonell, psicopedagog, referent de l'educació inclusiva a Catalunya i autor d'"Aprenent a veus"; Agnès Vallvé, mestra i formadora d'educació emocional; Montse Guri, mestra i psicopedagoga que va ser directora de l'Institut Escola Artístic Oriol Martorell i directora general del Departament d'Educació de la Generalitat, i Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de "Vaig començar a anar a l'escola als sis anys. Memòries d'un mestre". Tots ells reclamen un pacte educatiu estable, més confiança en els mestres, recursos per fer efectiva la inclusió i una escola que ensenyi a aprendre, conviure i afrontar els errors. I acabarem amb "El bany de realitat", amb l'Asier Àlvarez, i "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Aules a 34 i 35 graus, alumnes amb marejos i cops de calor i docents que denuncien les condicions en què han de treballar. La calor extrema s'ha convertit ja en un problema de salut pública als centres educatius: només un de cada deu està climatitzat. I les previsions apunten que, a partir del 2030, hi pot haver una quarta part del curs amb temperatures superiors als 27 °C, segons un estudi d'Equitat.org. Educació admet que cap centre està preparat per a situacions extremes, i calcula que caldrien almenys 2.500 milions d'euros per adaptar-los. En parlem a "L'ofici d'educar" amb Joan Cuevas, cap de projectes d'Equitat.org, responsable de l'informe "Calor a l'escola. Com adaptar els centres educatius al nou clima del país"; Aleix Vidal, mestre de l'Escola Mogent de la Roca del Vallès i impulsor de la plataforma Aules que Cremen; Ferran Campillo, pediatre i coordinador del grup de treball de salut mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria; Montserrat Duran Tauleria, directora general de Centres Públics de la Generalitat de Catalunya, i Pili Trenado, cap d'estudis de l'Escola Sant Josep de Calassanç, de Lleida. I els testimonis de la Gemma, l'Arantxa, el Víctor, el Bernat i la Saray. Sentirem també la secció "Això no m'ho havien explicat", del Sergi Vives, i acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Coincidint amb l'inici de curs, un estudi recent sobre la motivació dels adolescents posa el focus en un dels grans reptes a les aules: què fa que un alumne tingui ganes d'aprendre? La recerca, feta amb joves de quinze a disset anys, alerta del pes que pot tenir la por al fracàs en la motivació dels adolescents i proposa que l'escola posi més l'accent en el progrés, la curiositat, l'error com a part de l'aprenentatge i els objectius assolibles, més que exclusivament en les notes. Els professors lamenten que cada vegada els arriben més alumnes desmotivats, i una gran part de l'alumnat no se sent incentivat a l'hora d'aprendre. Què és clau per activar la motivació? En parlem a "L'ofici d'educar" amb David Bueno, doctor en Biologia, fundador de la càtedra de Neuroeducació de Barcelona i autor d'"Educa el teu cervell", "El cervell de l'adolescent" i "L'art de ser humans", i amb Héctor Ruiz Martín, investigador en psicologia cognitiva, autor d'"Edumitos", "Coneix el teu cervell per aprendre a aprendre" i "Com aprenem?". Sentirem també el pedagog Carles Flo, autor de "Què és la ment i com funciona" i "Atenció i aprenentatge"; la tertúlia de savis mestres i la tertúlia de joves PRO. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.