LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP

En el tercer i últim episodi de l’entrevista amb en Sergio, entrem en un terreny delicat, intens i profundament humà. Un relat que no deixa indiferent a ningú. En aquest capítol de Les Històries de l’Avi Josep, es fa silenci per parlar de la pèrdua, del dol, de la família… i de l’amor incondicional. Episodi disponible ara al nostre podcast. Aquest últim capítol se centra en una vivència real i colpidora: la mort de la germana petita d’en Sergio, el dia de Reis. Una data carregada de màgia i il·lusió que, en la seva família, va quedar marcada per sempre. Però, lluny d’una història de dolor estèril, el Sergio ens parla del poder del record, de la valentia de la seva mare, i d’un amor tan pur com generós: l’amor cap a una germana que no podia tornar-li paraules, però li va deixar una empremta eterna. Què aprendràs escoltant aquest episodi? El valor de l’amor incondicional. Aquell que no espera res a canvi. Que només vol cuidar, acompanyar i recordar. La força de les mares. En Sergio fa un homenatge sincer a la seva mare, que va ser capaç de protegir-lo del dolor en el pitjor moment. Visibilitzar allò que no es veu. En una societat on sovint es tapa el dolor amb presses, el Sergio ens convida a parlar de la mort, de les malalties rares i de les emocions que ens connecten com a éssers humans. Quan el dol es transforma en relat. Compartir aquesta història no només és un acte de memòria, sinó una manera d’ajudar a altres a transitar el seu propi procés. La importància de donar sentit al que vivim. Un tatuatge en japonès, un record que no s’esborra, i una història que mereix ser escoltada amb calma i respecte. Aquest episodi no és només una entrevista. És un homenatge. És una lliçó. És una invitació a estimar amb tot el cor. Escolta l’episodi complet ara a Spotify, Apple Podcast o a la nostra web. I si t’ha remogut, comparteix-lo. Potser algú proper també necessita escoltar-lo La entrada 💔 Un regal de Reis: Quan la vida et trenca i t’ensenya a estimar millor se publicó primero en WeColorMusic.

En aquest nou episodi del nostre podcast, Les Històries de l’Avi Josep, ens endinsem en una història colpidora i profundament humana. Parlem amb en Sergio, un jove que ens obre el seu cor per explicar-nos la vivència d’haver crescut amb una germana amb una malaltia minoritària: el síndrome d’Aicardi. Aquest no és només un episodi més. És una lliçó de vida. És una mirada valenta, plena de tendresa, a una realitat invisible per a molts. La fragilitat de la vida i la força de l’amor L’arribada de la Laura a la vida del Sergio va ser un «fletxasso», com ell mateix diu. Una connexió d’aquelles que no s’expliquen, però que es viuen des del primer moment. Amb les seves paraules, la Laura era “com una nina de porcellana”, fràgil, petita, i plena de llum. Tot i les seves dificultats, la presència de la Laura a la seva vida li va ensenyar a mirar el món amb uns altres ulls. La Laura no parlava, no caminava, no es movia sola. Però la seva simple existència va marcar profundament el seu entorn. Amb només 5 anys de vida, va deixar una empremta que molts no deixen en una vida sencera. Quan el dia a dia és una odissea Amb honestedat, el Sergio relata com els seus pares van adaptar tota la seva vida per cuidar de la Laura: cotxes adaptats, banyeres especials, rampes, una logística complicada… però també viatges a Cantàbria, aventures a PortAventura i records familiars que demostren que viure plenament és una decisió, no una circumstància. La seva mare, que defineix com una dona valenta, va lluitar des del silenci. Sempre amb un somriure per al Sergio. Sempre protegint-lo del dolor. El dol com a motor de transformació Quan la Laura va morir, i anys després també el seu pare, el món del Sergio es va trencar. Però en comptes de rendir-se, va buscar ajuda, va fer teràpia, i va convertir el seu dolor en aprenentatge. Avui diu alt i clar: “Jo he tingut una germana. I n’estic orgullós. La duc tatuada per tenir-la sempre amb mi.” I una reflexió poderosa: «Puc sentir-me desgraciat per haver viscut això… o afortunat per haver-la tingut. Jo em sento afortunat.» Per què escoltar aquest episodi? Perquè parla de resiliència, de valors, de com l’amor familiar pot amb tot. Perquè ens recorda que darrere de cada persona hi ha històries invisibles. I perquè molts cops oblidem que la fragilitat és una part preciosa de l’existència humana. Escolta l’episodi complet ara i deixa’t emocionar per la força d’en Sergio i el record etern de la seva germana Laura. Disponible a Spotify, Apple Podcasts i la nostra web. La entrada La Laura no parlava, no caminava, no es movia sola. Però la seva simple existència va marcar profundament el seu entorn. se publicó primero en WeColorMusic.

En el nou episodi del nostre podcast, ens endinsem en una història conmovedora i propera que ens explica Sergio Enciso, un jove de 33 anys nascut a Huesca. Sergio comparteix amb nosaltres la història de la seva germana Laura, qui va néixer amb el síndrome d’Aicardi, una malaltia rara que va canviar completament la dinàmica de la seva família. L’entrevista ofereix una mirada íntima i personal sobre els primers moments després del naixement de Laura, quan la seva mare va haver d’enfrontar-se a la notícia inesperada i devastadora que la seva filla patia una malaltia greu. Sergio relata com la seva mare va passar mesos a l’hospital de Saragossa, en una lluita constant per comprendre i sobreviure a les noves circumstàncies. Aquest episodi és una oportunitat per reflexionar sobre la força i la resiliència que poden trobar les persones en situacions difícils, i com les històries més properes poden ser les més poderoses. No us perdeu aquesta conversa que, més enllà de la tristesa, serveix com un homenatge a Laura i a totes les famílies que viuen realitats semblants. Aquest relat no només ens apropa a la realitat de moltes famílies, sinó que també ens recorda la importància de visibilitzar aquestes històries i aprendre d’elles. Uneix-te a nosaltres per escoltar aquesta història autèntica i commovedora que segur que no et deixarà indiferent. La entrada Va néixer amb el síndrome d’Aicardi, una malaltia rara que va canviar completament la dinàmica de la seva família. se publicó primero en WeColorMusic.

En aquesta part de l’entrevista, Natàlia comparteix la seva història personal i les lliçons apreses al llarg de la seva vida. Explica com, des de petita, la seva mare va ser molt transparent amb ella sobre la marxa del seu pare, i com això va influir en la seva manera de veure les relacions familiars. Natàlia subratlla la importància d’enfrontar els problemes, encara que facin por, i de viure plenament, ja que la vida no és eterna i les oportunitats poden no tornar. Natàlia també parla sobre la diversitat de famílies i com els nens sovint ho veuen amb més naturalitat que els adults. La seva pròpia experiència amb una família extensa i diversa li ha ensenyat a no jutjar les històries dels altres a la lleugera. Finalment, comparteix la seva relació amb la seva mare, una persona reservada però fonamental en el seu camí, i com la música és un vincle que uneix les dones de la seva família. La entrada La importància d’enfrontar els problemes, encara que facin por, i de viure plenament – PART 3 – Natàlia se publicó primero en WeColorMusic.

En aquest episodi, Natalia comparteix la seva impactant història familiar després de la mort del seu pare. Després de rebre la notícia sobtada de l’infart del seu pare, es troba amb una onada de contactes familiars que desconeixia. Natalia descobreix l’existència de més germans a Galícia i Lloret de Mar, i decideix iniciar un viatge emocional per conèixer-los. En el transcurs del relat, Natalia explica com va ser el retrobament amb els seus germans i com, tot i les dificultats inicials, va acabar sent una experiència positiva. També reflexiona sobre la seva infància sense la figura paterna i com aquest fet ha influït en la seva visió de la família i la seva futura maternitat. L’episodi és un testimoni de la resiliència i la capacitat de Natalia per afrontar els reptes emocionals que se li presenten, així com una reflexió sobre la importància de la família i les relacions humanes. La entrada Com va rebre la notícia de l’infart del seu pare, l’impacte emocional que va suposar – PART 2 se publicó primero en WeColorMusic.

En aquest episodi del podcast, Natàlia comparteix amb nosaltres la seva història personal, una narració de drama, emoció i superació. Natàlia, una dona de 31 anys de Rubí, ens explica la seva trajectòria vital i familiar, remarcant que la família pot ser molt més que aquells amb qui t’has criat. La Complexitat Familiar Des de petita, Natàlia ha viscut en una família amb una estructura complexa. La seva mare es va casar jove i va tenir una primera filla, Silvia. Després d’una separació, la mare de Natàlia va tenir dos fills amb un altre home, dels quals un va morir jove. Més tard, va conèixer el pare de Natàlia, amb qui va tenir una breu relació abans que ell decidís marxar, deixant Natàlia i la seva mare. Retrobaments i Reflexions Tot i les dificultats, la mare de Natàlia va demostrar una gran valentia, criant sola els seus fills. Amb els anys, el pare de Natàlia va intentar reprendre el contacte, però ella, sent encara menor, va decidir que no volia complicar la seva vida. Ja d’adulta, Natàlia reflexiona sobre la seva infància i el seu pare, i considera la possibilitat de reprendre el contacte per comprendre millor la seva història familiar. Un Nou Capítol La història pren un gir quan la mare de Natàlia li comunica que el seu pare ha patit un infart. Aquest esdeveniment inesperat podria obrir la porta a un nou capítol en la vida de Natàlia, on podria trobar respostes a moltes preguntes que ha tingut durant anys. Aquest episodi destaca la importància de les relacions familiars, la resiliència davant les adversitats i com, a vegades, la vida ens ofereix segones oportunitats per tancar capítols del passat. Natàlia ens recorda que, encara que la vida sigui complexa, sempre hi ha espai per a la comprensió i la superació personal. La entrada La història de la Natàlia: la importància de les persones que considerem família, més enllà dels vincles de sang se publicó primero en WeColorMusic.

Benvinguts una vegada més a les històries de l’Avi Josep! Avui us volem explicar en què estem treballant i quins projectes emocionants tenim entre mans. Com molts de vosaltres ja sabeu, els darrers episodis han estat centrats en entrevistes, i estem encantats de compartir aquestes històries amb vosaltres. Tot va començar amb una crida a les xarxes socials, on convidàvem a qui volgués compartir la seva història amb nosaltres. La resposta va ser increïble, vam rebre molts formularis i estem immensament agraïts a totes les persones que han confiat en nosaltres per explicar les seves vides. Després de llegir totes les històries, vam seleccionar aquelles que ens van semblar més captivadores, aquelles que ens van fer pensar «uau, això s’ha d’explicar!» El nostre projecte es divideix en dues parts. La primera part consisteix en una entrevista amb els protagonistes de les històries, on els donem l’oportunitat de compartir les seves experiències de manera oberta i sincera. Ara, estem preparant la segona part, que encara no hem realitzat, però que serà molt especial. Reunirem tots els participants en un esdeveniment presencial, on la meva mare i jo escenificarem les seves històries convertides en cançons i teatre musical. Aquest esdeveniment promet ser una experiència única, amb actuacions en directe que inclouran música original i un ambient íntim i acollidor. A més, serà obert a tothom que desitgi assistir-hi, fins a completar l’aforament. Aviat us proporcionarem més informació sobre el lloc, la data i tots els detalls perquè pugueu gaudir d’aquestes històries tan especials. Fins ara, les històries que hem compartit han estat increïbles, com la de la Mireia, i les que venen no es queden enrere. Cada relat té els seus girs inesperats i elements emocionants que ens inspiren a crear espectacles que captiven el públic i els deixen amb ganes de més. Estem molt emocionats de poder seguir compartint aquestes històries reals amb vosaltres i de veure com ressonen en la vostra vida. Si teniu qualsevol pregunta o voleu saber més sobre els nostres espectacles, no dubteu a contactar-nos. A més, estarem actuant en diverses ciutats properament, així que esperem veure-us allà. Finalment, volem agrair-vos de tot cor per seguir escoltant i recolzant les històries de l’avi Josep. Ens fa molt feliços veure com el nostre treball arriba a tantes persones, i esperem continuar creant amb amor i passió. Una abraçada i que tingueu un any nou ple de felicitat i descobriments!   Mateu i Mar La entrada Què està passant amb el nou format de Les històries de l’Avi Josep? Com serà realment? se publicó primero en WeColorMusic.

Aquest últim capítol ens porta a una etapa decisiva en la vida de la Mireia, la Mar i la família. Després d’una llarga i difícil recuperació, la família va decidir ampliar la seva família amb un segon fill. Però el destí, amb la seva manera única de sorprendre, va posar un nou repte davant d’ells. La Mireia explica com la decisió de tenir un segon fill es va veure marcada per la por, la incertesa i l’esperança. Després de l’experiència traumàtica amb la Mar, la parella va decidir arriscar-se amb la idea de donar-li a la Mar una germana que pogués ser el seu suport. Però la vida els va tornar a posar a prova. Enmig de la pandèmia de la COVID-19, Mireia va haver de passar per un tractament de gammaglobulines per ajudar la seva nova filla, la Coral, a evitar els efectes de l’anticòs que havia passat a la Mar. Els primers mesos van ser plens de dubtes, amb les analítiques de la Coral que mostraven senyals de complicacions. Mireia explica com, tot i la gran por, es van mantenir tranquils, amb l’esperança de què la filla nascuda a la pandèmia pogués sortir bé. Però tot no va ser tan senzill: tot i els esforços, la Coral va començar a mostrar signes de problemes, i van haver de realitzar diverses proves per entendre què estava passant. La situació es va complicar encara més quan els metges van enviar les biòpsies de la Coral a Nova York per analitzar-les. Els resultats van confirmar que la Mar no tenia cap relació amb les complicacions de la Coral, però, tot i així, van poder fer-li un seguiment constant. Finalment, la Coral es va recuperar i va començar a fer una vida normal, allunyada dels fantasmes que van perseguir la seva família durant aquests primers mesos. Mireia parla amb emoció de com la seva filla va passar de ser una nena amb problemes de salut a una nena sana i gran. Un moment especialment emotiu en aquest relat és quan Mireia reflexiona sobre el gran sacrifici d’una família que va decidir donar òrgans per salvar la vida de la Mar. Tot i les dificultats, la família va agrair profundament aquell gest generós i solidari que va permetre a la Mar rebre una segona oportunitat. Per això, cada any celebren la vida de la Mar, amb el seu aniversari el 31 de març i el 5 d’agost, el dia en què la Mar va rebre el seu trasplantament. Aquest relat es converteix en un testimoni de com les vides es poden transformar gràcies a la solidaritat, l’esperança i l’amor familiar. Mireia, al costat de la seva família, ens ensenya a viure en els moments més difícils, a ser agraïts i a seguir endavant, fins i tot quan el destí sembla imposar-se en el camí.   https://youtu.be/_vHPNJql6qU     La entrada Després de l’experiència traumàtica amb la Mar, la parella va decidir arriscar-se amb la idea de donar-li a la Mar una germana – Capítol 28 de Les històries de l’Avi Josep. se publicó primero en WeColorMusic.

En aquest capítol del podcast, la Mireia ens explica com, després de les complicades setmanes al hospital per salvar la vida de la seva filla, la Mar, la vida va començar a agafar un nou sentit. Després del trasplantament de fetge, la Mar va afrontar una nova etapa de la seva vida, amb la seva família al costat. Però el camí cap a la normalitat no va ser senzill. Mireia ens comparteix els moments de dubte, els reptes quotidians i com, tot i les dificultats, la Mar va demostrar una força inèdita que va impressionar tothom al seu voltant. Després de l’alta hospitalària, la Mar va començar a fer front als primers canvis importants: la medicació, la fisioteràpia, i la lluita per recuperar la força perduda durant els mesos de malaltia. Els pares, que durant tot aquest temps havien viscut amb una por constant, van veure com la seva filla va afrontar tot això amb una determinació que va anar més enllà de les seves expectatives. La Mar, tot i les dificultats físiques i emocionals, va començar a acceptar la seva nova realitat, a ser més independent i fins i tot a viure una infància aparentment normal. Un dels moments més emocionants va ser quan la Mireia va poder agafar la Mar en braços després d’una llarga espera. Els cables i les màquines van quedar enrere i, finalment, la nena va poder sentir l’abraçada de la seva mare. Aquest moment, per a la Mireia, va ser una mena de llibertat i de victòria personal després de tants mesos de lluita i incertesa. Mireia també explica com la Mar, malgrat les seves limitacions, va començar a mostrar la seva personalitat. Va ser una nena carinyosa, espontània i, fins i tot, una mica presumida. Després d’haver viscut un procés tan dur, la Mar es va convertir en una font d’inspiració per a tots aquells que la coneixien. Però també, aquest capítol ens parla de les dificultats que encara es mantenen: la medicació diària, les visites al metge i els ajustaments en la vida quotidiana. La Mar no va ser, ni és, una nena qualsevol. La seva història de vida és un testimoni de superació i esperances renovades, però també de l’adaptació constant a un món ple de dubtes. A mesura que la Mar va créixer, les preguntes sobre la seva situació i la necessitat d’un germà van començar a sorgir. Mireia i el seu marit, tot i la por d’enfrontar-se a una nova etapa, van decidir arriscar-se a ampliar la família. El destí els havia colpejat durament amb la malaltia de la Mar, però la vida continuava i la necessitat de seguir endavant els va portar a plantejar-se si un nou germà podia ser la solució a algunes de les inquietuds de la Mar. Aquest capítol no només és un relat de superació, sinó també una reflexió sobre la vida, el patiment i l’esperança. Mireia comparteix amb nosaltres les pors i els dubtes que van marcar aquest camí, però també ens fa veure com les petites coses, com l’abraçada d’una mare o la il·lusió d’un desig, poden donar sentit a tot el que sembla incomprensible.   https://youtu.be/ukD4nRcbjiA La entrada ‘Decideixo tornar-hi i la probabilitat que torni a passar és del 90%’ – Capítol 27 de Les històries de l’Avi Josep se publicó primero en WeColorMusic.

En aquest episodi, la Mireia ens explica una experiència que la va marcar per sempre: la lluita desesperada per salvar la vida de la seva filla, la Mar. La història comença amb una situació de màxima tensió: la Mar, una nena petita, es troba a quiròfan per un trasplantament de fetge extremadament delicat. Però quan els metges obren la panxa de la Mar, descobreixen un problema inesperat: la seva sang no coagula. Aquesta situació posa en perill la seva vida de manera immediata. La Mireia, amb el coratge d’una mare que no sap què esperar però que es nega a perdre l’esperança, descriu l’angoixa i la por que va sentir en aquell moment. Les hores van passar lentament, i el clima a l’hospital era d’una tensió gairebé palpable. La Mireia i el seu marit esperaven notícies, tot i que el temps s’estirava a cada minut. La mare explica com va intentar mantenir-se positiva, tot i que la incertesa era absolutament aclaparadora. En un moment, va arribar a un punt en què va deixar de parlar, només pensant en la seva filla i en què podria passar. Els metges van decidir que el més difícil de tot seria aconseguir que la Mar pogués coagular la sang per començar l’operació. En aquell moment, no sabien si podrien fer-ho, i això feia que la tensió augmentés a cada segon. Però finalment, després de moltes hores d’espera, les notícies van començar a millorar: la Mar va començar a respondre a la medicació, i l’operació va poder començar. La Mireia no sabia si havia de respirar o seguir plorant, però en aquell moment el petit avenç va ser el primer senyal de què tot podia anar bé. Tot i que la situació semblava començar a estabilitzar-se, la Mireia sabia que el camí encara seria molt llarg. Els metges explicaven que, encara que la part més difícil de l’operació havia anat bé, la Mar encara passava per un procés molt delicat. Amb la panxa oberta després de l’operació, la Mar va quedar en estat crític, amb la seva vida a les mans de l’equip mèdic. Però la Mireia, tot i el dolor immens, continuava amb una força imparable per veure la seva filla sortir d’aquell túnel fosc. Enmig de tot aquest dolor, la Mireia va trobar un moment de consol en la música. Va començar a cantar cançons per la Mar, amb l’esperança que la seva veu la tranquil·litzés. Però els dies següents van ser igual de difícils: la Mar va necessitar un altre tipus de medicació per continuar la seva recuperació, i els metges li van començar a reduir les dosis de morfina, cosa que va fer que la nena patís molt. La Mireia va viure el procés amb una barreja de dolor, impotència i amor incondicional, sense saber com podia ajudar la seva filla, més enllà de ser allà amb ella. Però no tot va ser desesperança. Amb el pas dels dies, la situació de la Mar va millorar. La nena va començar a respirar per ella mateixa, un petit miracle que va donar forces a tots els que l’envoltaven. Els metges seguien treballant per garantir que no apareguessin complicacions, i la Mireia va començar a notar que la seva filla sortia d’aquell malson. Els petits avenços van ser la gran recompensa a tant d’esforç i patiment. Un dels moments més emocionants per a la Mireia va ser quan va poder veure la seva filla en una fase de recuperació més avançada, un moment que li va permetre començar a somriure de nou. Però també hi havia moments de gran angoixa, com quan la nena va ser intubada i la Mireia no va poder agafar-la ni consolar-la com volia. No podia fer res més que estar allà, mirar la seva filla i esperar. Després de tot aquest procés, quan finalment la Mar va ser traslladada a planta, la Mireia no podia creure que tot això fos real. Va ser un camí llarg i ple d’obstacles, però la seva filla estava viva. I, tot i que encara quedaven passos per fer, la Mireia va sentir que finalment es podia respirar. El suport dels metges, la constància i la força d’una mare que no va perdre l’esperança fins a l’últim moment van ser claus perquè la Mar pogués superar aquest procés tan dur. En aquest capítol, la Mireia ens fa viure de primera mà una de les experiències més profundes i intenses que una mare pot passar: l’esperança quan tot sembla perdut, la força per continuar lluitant quan el dolor és insuportable, i la gratitud per un miracle que, tot i ser dur, és també una gran lliçó de vida. Si alguna vegada pensaves que l’amor d’una mare no pot fer miracles, escolta aquest relat. És una història de lluita, resistència i superació. I, al final, és una història d’esperança. La entrada »Quan els metges obren la panxa de la Mar, descobreixen un problema inesperat: la seva sang no coagula.» – Capítol 26 de Les històries de l’avi Josep se publicó primero en WeColorMusic.