La Vermuteria

En aquest capítol de la vermuteria parlem de júniors, o més ben dit d'aquells professionals que entren per primera vegada al mercat laboral. Un mercat laboral que es troba en un moment complicat: competència ferotge, altes expectatives, impacte de la IA... Es quedaran sense feina? En què s'han de reconvertir (de nou) per tenir-ne? I una pregunta provocadora: què faríeu vosaltres si torneu vint anys enrere, però amb la situació actual?

En aquest capítol, ens tornem a trobar el nucli dur de la Vermuteria per parlar dels reptes que suposa estar en una organització que escala ràpid. Introduïm termes com el Dunbar number, parlem de llibres com Humanocracy i, com de costum, ho amanim tot amb batalletes personals i algun que altre joc per passar una bona estona. Us hi esperem!

En aquest capítol rebem una convidada molt especial. També es diu Mireia (sí, com la del capítol anterior, que no és que se'ns hagi acabat la varietat de noms) i ve a parlar-nos d'un dels temes més complexos i, alhora, més subestimats per la majoria d'empreses: la reubicació d'empleats (o relocation, per als qui prefereixen sonar més elegants en anglès).Quins són els casos més difícils? Quines són les històries més sonades? Com veureu de seguida, la Mireia és d'aquelles persones que no s'avorreixen mai a la feina.Esteu preparats? Doncs som-hi!

Diuen que els primers 50 empleats d'una startup son una colla d'herois sectaris remant disfuncionalment a gas... i alguns ho aconsegueixen! Però, què passa quan l'empresa triomfa, creix i comença a omplir-se d'experts i especialistes que ens venen a tocar la pera amb KPIs, i llibres d'estil?En aquest capítol de La Vermuteria, Albert Alabau, Dani Martos i Òscar Carbonell despullem el xoc cultural de passar de startup a scale-up recordant les nostres pròpies cicatrius a Typeform, Preply, Scytl o Perk. A més, comptem amb una convidada de luxe: la Mireia Huguet, que ens aporta tant la seva visió de fundadora de la seva empresa, com la seva experiència ajudant a centenars d'empreses per entendre com carai es gestiona aquesta invasió d'especialistes sense carregar-se l'essència, la cultura, ni els "herois" de la primera hora.Agafa les olives i el sifó, que avui el vermut ve picant!

En aquest capítol tenim l'honor de compartir tamburet amb ni més ni menys que en Xavi Castellana a.k.a Sr.X (almenys en aquest capítol). Autèntica llegenda del panorama startupil català i ment privilegiada que ha format part de projectes Internacionals i de rápid creixement com Perk o Typeform, entre d'altres. Saviesa financera en estat pur, el Sr. X no és només un CFO de manual: és el company de feina i amic que tothom voldria tenir.Vermuters, seguidors i curiosos diversos: tant si esteu començant a sentir parlar de stock options, shares, RSUs o phantoms, com si sou experts en la matèria, aquest capítol és per a vosaltres. Amb l’estil de la casa, tal com raja, fent el vermut amb una rodanxa de llimona, i amb un parell...d'olives!Salut i vermut!!

En aquest capítol ens capbussem en el món del M&A (sí, fusions i adquisicions de tota la vida), un tema que pot sonar molt de multinacional llunyana… però que cada cop és més present al dia a dia de moltes empreses d’aquí. Fusió o adquisició? Comprar o deixar-se comprar? I sobretot: quan és el moment ideal per fer entrar en joc els equips de Persones (aka RRHH)? De tot això, i alguna batalleta més, en parlem amb la nostra primera convidada a La Vermuteria: la Marta López. Ens acomodem als tamborets per fer petar la xerrada entre “acquihires”, fusions, compres… i tot el que s’hi cou al darrere. Vine, que el vermut el posem nosaltres!

A la vermuteria, igual que tota organització, ens fem grans... Durant la temporada 2 parlarem d'organitzacions que s'acosten a la majoria d'edat: Han passat de ser startups o Pymes a ser scaleups o empreses més grans. T'hi uneixes a la conversació? És tan fàcil com agafar un tamboret de la vermuteria. Som-hi!

S’acaba la temporada de La Vermuteria… però tranquil·les, que això no és un acomiadament traumàtic amb reunió sorpresa al calendari.En aquest últim capítol aprofitem el final de temporada per entrar de ple en un tema tan interessant com incòmode: els acomiadaments. Perquè siguem sincers, tard o d’hora, tots/es hem passat (o passarem) per aquell moment en què algú et diu que “no és res personal” mentre et desactiven tots els accessos a les eines de la feina.Parlarem d’acomiadaments surrealistes, d’aquells que semblen trets d’una sitcom però que, sorprenentment, són ben reals. I també analitzarem els perfils d’acomiadadors: des del maldestre que no sap on posar les mans fins al que gaudeix una mica massa del moment.Ah, i també coneixerem qui és el guanyador o guanyadora del joc de l'últim escuradents!Serveix-te un vermut, posa’t còmode i acompanya’ns en aquest capítol per explorar, amb humor i sense dramatismes innecessaris, l’estrany i fascinant món dels acomiadaments.Perquè a vegades no és un adeu… és només un fins aviat.

En aquest episodi de La Vermuteria ens submergim en el món de les avaluacions de rendiment, aquelles trobades temudes on tot pot acabar en creixement… o en trauma. A La Fregidora, descobrim com empreses continuen aplicant sistemes com el ranking forçat —on sempre hi ha d’haver “low performers”, i com això pot convertir una eina de desenvolupament en una autèntica trampa corporativa.Parlem també de les calibracions, aquelles reunions post-review que arriben tard i malament, com afinar un concert quan ja ha acabat. A través d’estudis com l’efecte Pigmalió i el halo effect, veiem com els biaixos i les etiquetes poden condicionar carreres senceres.A La Barra Brava, explorem si la intel·ligència artificial pot realment salvar el procés o només amplificar els mateixos biaixos humans. Entre ironies, dades i anècdotes, ens preguntem si les empreses volen ajudar les persones a créixer o simplement trobar excuses per no fer-ho.Finalment, a L’Últim Escuradents, assistim a dues performance reviews extremes —el mànager “poli dur” i la “Maya” passiu-agressiva— que ens recorden que tan dolent és disparar a matar com parlar amb sucre.Tot plegat, prop d’una hora de conversa on riem, patim i brindem per una veritat incòmoda: les avaluacions de rendiment haurien de ser miralls per créixer, no trampes per caure-hi dins.

En aquest episodi de La Vermuteria ens preguntem si als equips només els queda rendir… o rendir-se. Obrim La Fregidora per parlar d’empreses que cremen persones més ràpid que unes patates amb l’oli massa fort, i contrastem-ho amb exemples que aposten per la innovació sostenible. També comentem què passa quan els OKRs es tornen objectius kamikaze i els KPIs semblen escrits per un mànager amb jet lag permanent.A La Barra Brava, ens endinsem en què és una cultura altament funcional: confiança, feedback i objectius clars… sense convertir l’oficina en una Rave. Entre Apollo 13, Remember the Titans i Ted Lasso, descobrim que el lideratge pot ser exigent i alhora humà (sí, existeix).Finalment, a L’últim escuradents, juguem a endevinar si alguns horrors corporatius són reals o fruit de la nostra imaginació… i sorprèn veure com la realitat sempre supera la ficció.Tot plegat, 45 minuts de conversa on riem, piquem una mica, i recordem que els equips no són màquines: són bandes musicals, i de tant en tant cal aturar-se per afinar.