La finestra indiscreta

Per fi podem veure "Un amor possible", la nova pel·lícula del sud-coreà Lee Chang-dong, que produeix Netflix. La companyia l'estrena a la plataforma després d'una distribució molt limitada als cinemes, amb només dues sales a tot Catalunya. El film, que connecta dues parelles de classes socials oposades, és la gran rival de "La bola negra" en la cursa dels Oscars i us expliquem per què. També analitzem la resta d'estrenes, amb novetats com "Godzilla minus zero", la pel·lícula catalana "11" o "Ruega por nosotras". Pel que fa a les sèries, valorem títols nous com "American hostage" o "The greatest", i també el retorn de Dexter. Parlem del que ens espera al festival Terror Molins i a El Meu Primer Festival, que comencen aquest cap de setmana. Ens visita Glòria Salvadó Corretger, que ens proposa marxar de viatge amb Wim Wenders. A més, Joan Enric Barceló obre el seu "Videoclub" per reivindicar un clàssic de Billy Wilder amb un "nan".

En el cinema de Wim Wenders, les road movies es converteixen en un viatge interior en què els personatges, marcats per la solitud, la desorientació i la pèrdua, recorren espais físics i emocionals a la recerca d'una identitat i d'un sentit de pertinença. Amb l'ajuda de Glòria Salvadó Corretger explorem els camins cinematogràfics del director alemany, aturant-nos especialment en "Paris, Texas", la seva pel·lícula més icònica, on una carretera simbolitza la impossibilitat de tornar al passat i, alhora, l'esperança de reconstruir els vincles perduts.

Arriba als cinemes "Hope", la pel·lícula del sud-coreà Na Hong-jin, que arrenca amb un ésser invisible atacant un petit poble. El director manté l'audiència en tensió durant més de 45 minuts sense mostrar la criatura. Malgrat això, el film té una manca de profunditat que es va notant al tram final de la pel·lícula, que és excessivament llarga segons els nostres prescriptors. També analitzen altres estrenes a les sales de cinema, com "Wicker", "Esta soledad" i "Leviticus". Pel que fa a les sèries, parlem de novetats com "Nocturno", un nou thriller amb Stephen Graham, i estrenes com "El intercambio" i "Gnomos". A la segona part del programa, Albert Galera ens explica per què Roberto Rossellini estava obsessionat amb la veritat i analitzem les pel·lícules fonamentals del director italià.

Si diem Roberto Rossellini, immediatament pensem en neorealisme italià. Però reduir Rossellini al neorealisme seria fer molt curt, perquè la seva curiositat no es va aturar aquí. Va mirar la guerra, la postguerra, la soledat, l'amor i la condició humana. I ho va fer sempre amb una obsessió: la veritat. Una veritat que buscava en els rostres, els carrers, els espais reals i en persones que sovint no eren actors professionals. Perquè Rossellini no volia embellir el món: el volia mirar de cara. Amb l'Albert Galera ens endinsem en la mirada d'aquest cineasta humanista, coincidint amb un cicle que li ha dedicat la Filmoteca de Catalunya.

"El samurai i el presoner" converteix el cinema de samurais en un misteri criminal absorbent. La pel·lícula de Kiyoshi Kurosawa s'emmiralla en clàssics del gènere com "Tron de sang", al mateix temps que el transforma amb una trama detectivesca en què la posada en escena i els enquadraments són elements fonamentals per mantenir la tensió sense haver de recórrer a grans batalles. És una de les pel·lícules més destacades de la setmana, juntament amb "Blue heron" i la nova adaptació de "Seny i sentiment", de Jane Austen. També parlem de "Wildwood", que ha fet història en convertir-se en la pel·lícula de stop-motion més llarga de la història, i d'altres estrenes, com "Clayface". Pel que fa a les sèries, parlem de novetats com les noves temporades de "Lupin" i "The diplomat" i sèries noves com "Phony". A més, a la secció de "Les imprescindibles" parlem de les pel·lícules fonamentals del cinema queer.

"The invite" arriba a les sales de cinema amb Olivia Wilde, Edward Norton, Penélope Cruz i Seth Rogen. La comèdia, que està rebent molt bones crítiques als Estats Units, té el seu origen en una obra de teatre catalana protagonitzada per Àgata Roca, Pere Arquillué, Jordi Rico i Carme Pla, i escrita per Cesc Gay. Us expliquem la seva sorprenent història i també analitzem altres estrenes de la setmana, com "Kakeru" o "Whalefall". Des del Festival de Sitges, fem balanç del que ha donat de si l'edició d'enguany, amb pel·lícules com "Hope", "Sanguine", "Teenage sex and death at Camp Miasma" o "Buddy".

El Festival de Sitges 2026 ja ha començat i hem pogut veure algunes de les estrenes més esperades. T'expliquem quines han estat les grans sorpreses d'una edició que ha començat amb títols com "Adolescencia, sexo y muerte en Campamento Miasma", "Leviticus", "Found alive" o "La muerte de Drácula". També et guiem entre la programació per destacar les imprescindibles del festival. Com que "Carrie" és l'eix de l'edició d'enguany, dediquem un monogràfic a la pel·lícula de Brian De Palma que adapta la novel·la de Stephen King acompanyats de Míriam Cano, traductora al català del llibre. Tampoc no perdem de vista les estrenes de la setmana al cinema, entre les quals destaca "El precio de la red", d'Aaron Sorkin, que continua la història sobre Facebook que va iniciar David Fincher, ara amb Jeremy Strong al capdavant.

"Carrie" fa 50 anys i continua sent vigent com a pel·lícula de terror i també com una de les grans històries sobre l'assetjament escolar, una problemàtica que encara no hem solucionat. Amb Míriam Cano, traductora al català de la novel·la original de Stephen King, i Ofèlia Carbonell, col·laboradora habitual del programa, revisem el clàssic de Brian De Palma, el personatge de Carrie White i la seva condició de víctima sotmesa a la crueltat dels seus companys i del seu entorn. Parlem també de què continua fent tan inquietant la pel·lícula i de com, mig segle després, el seu retrat de l'assetjament manté tota la seva força.

Tom Cruise vol el seu Oscar i Alejandro González Iñárritu vol fer una sàtira que sigui el "Doctor Strangelove" d'aquesta generació. El resultat és "Digger", una comèdia desfermada sobre els homes poderosos, el capitalisme extractiu i l'apocalipsi climàtica que mira de fit a fit la impunitat dels multimilionaris i la nostra responsabilitat en tot plegat. Una pel·lícula al·legòrica que apunta a ser un fracàs de taquilla, malgrat els noms implicats. També analitzem altres estrenes al cinema, com "Verity", i novetats de sèries, com la nova adaptació d'"A l'est de l'edèn", que examinem de la mà de la Marina Porras. A més, en Joan Enric Barceló obre el seu "Videoclub" per recordar el desaparegut Glen Hansard, i la Glòria Salvadó-Corretger ens descobreix el cineasta japonès Keisuke Kinoshita.

Recuperem la figura de Keisuke Kinoshita, un dels grans noms del cinema japonès del segle XX, sovint eclipsat per altres coetanis seus i que va trigar molt a ser descobert a Occident. Amb la professora Glòria Salvadó Corretger, repassem la filmografia d'un director conegut com "el cineasta del poble", que va explicar els grans canvis històrics a través d'històries humanes. I en parlem amb motiu del cicle que la Filmoteca de Catalunya dedica al director.