El tren de la Història

Quin paper van tenir els independentistes catalans durant la Guerra Civil espanyola? Com van néixer les primeres ciutats de la història? I per què els ferrocarrils van revolucionar la manera de mesurar el temps?Viatgem als Estats Units del 1883 per descobrir com la implantació dels fusos horaris ferroviaris va provocar que algunes poblacions visquessin dos migdies en un mateix dia.Després, conversem amb l’investigador Ferran Dalmau Vilella, autor de Voluntaris d’estel i enclusa (editorial BASE), una recerca que recupera la història de 1.946 milicians d’Estat Català que van combatre el feixisme durant la Guerra Civil. La seva investigació aporta noves dades sobre l’independentisme català, les milícies antifeixistes i els fronts de Mallorca, Aragó i Madrid.Finalment, retrocedim 6.000 anys amb l’arqueòleg de la Universitat de Barcelona Giacomo Benatti per descobrir com van sorgir i es van expandir les primeres ciutats de Mesopotàmia. Una investigació publicada a Science Advances, elaborada amb Sergi Lozano, qüestiona les explicacions tradicionals sobre l’origen de les xarxes urbanes i revela la importància del comerç, els rius i les connexions entre comunitats.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Àngel Guimerà, de Catalunya als escenaris americansConversem amb Sharon Feldman, catedràtica de la Universitat de Richmond, sobre el seu llibre Guimerà, Amèrica. Set dones per un fenomen transatlàntic (L’Avenç). Una investigació que reconstrueix l’extraordinari èxit de les obres Terra baixa i Maria Rosa als Estats Units a principis del segle XX.Descobrim el paper decisiu de set actrius en la difusió internacional del dramaturg català, la fascinació nord-americana per la cultura europea i una troballa sorprenent: la recuperació d’una pel·lícula muda de Maria Rosa, dirigida per Cecil B. DeMille el 1915 i protagonitzada per la soprano Geraldine Farrar. Una història que connecta el teatre català amb els orígens del cinema de Hollywood.La vida dels neandertals explicada als més petitsViatgem 50.000 anys enrere fins al jaciment de la Roca dels Bous, a Sant Llorenç de Montgai, per descobrir com vivien les comunitats neandertals.L’arqueòloga i divulgadora Anna Bonet ens presenta S’ha apagat el foc. Una petita aventura neandertal, un conte escrit conjuntament amb Laura Pinto i il·lustrat per Laura Fàbrega, publicat per Pagès Editors dins la col·lecció Passats Diversos.A través de l’aventura de dos infants neandertals, coneixem la importància del foc, la vida en comunitat, la solidaritat i les cures a la prehistòria. També descobrim com la recerca arqueològica feta a Catalunya pot transformar la manera d’ensenyar història, amb materials inclusius i accessibles en llengua de signes catalana.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Què tenen en comú una japonesa enamorada del romànic català, Orson Welles rodant a Cardona i una llança de fusta fabricada pels neandertals fa 50.000 anys? Tots són protagonistes d'aquest viatge d'El Tren de la Història.Joan Pau Inarejos (@RomànicCatalà), periodista i divulgador artístic, torna al programa per presentar Tocats pel romànic (Rosa dels Vents), un llibre que recull vint històries sorprenents sobre el patrimoni romànic català i les persones que l'han estimat i protegit. Descobrim el vitrall medieval més antic de Catalunya, localitzat a la catedral de Girona, coneixem com es van salvar obres d'art durant la Guerra Civil i recordem el pas d'Orson Welles per Sant Vicenç de Cardona.A la segona part viatgem fins a la prehistòria. Gema Chacón, arqueòloga de l'IPHES i codirectora de les excavacions de l'Abric Romaní de Capellades, ens explica una recerca publicada a la revista científica Science Advances que transforma la nostra visió de la vida quotidiana dels neandertals.L'estudi de prop de 600 restes de fusta, d'entre 40.000 i 60.000 anys d'antiguitat, revela com fabricaven llances, eines, recipients i elements per organitzar els espais on vivien. Una investigació que demostra que la tecnologia i les capacitats d'aquests humans prehistòrics eren molt més complexes del que sovint imaginem.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Istanbul, molt més que una ciutat entre Orient i Occident. Conversem amb Joan Vázquez, doctor en literatura comparada i autor d’Istanbul. La tercera riba (Edicions UB). Descobrim una ciutat marcada pels imperis romà, bizantí i otomà, per la diversitat religiosa i cultural i per una extraordinària tradició literària. Parlem de la transformació de Turquia, de les tensions entre modernitat i tradició, de la repressió política i de les veus d’escriptors com Orhan Pamuk que han retratat les contradiccions d’aquesta metròpoli.Les escriptores oblidades de la Catalunya republicana. Entrevistem Maria Àngels Cabré, autora de La generació oblidada. Lletraferides republicanes (Godall Edicions). Recuperem la història de 26 dones que van transformar la literatura, el periodisme, la política i la vida cultural catalana dels anys trenta. Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Irene Polo, Maria Teresa Vernet, Frederica Montseny o Maria Luz Morales són algunes de les protagonistes d’una generació que va obrir nous camins per al feminisme i els drets de les dones. Descobrim els seus espais de trobada, com el Lyceum Club de Barcelona, i com la Guerra Civil, l’exili i la dictadura franquista van estroncar moltes d’aquelles trajectòries.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Què tenen en comú Salvador Dalí, Don Quixot i Josep Irla? Tots tres ens conviden a descobrir històries sorprenents que tenen l'Empordà com a punt de partida. Viatgem entre la literatura, la cultura i la memòria política de Catalunya.Don Quixot també era empordanès? Cervantes no va situar mai el seu cavaller a l'Empordà, però la seva empremta en aquesta terra és extraordinària. En parlem amb Joan Manuel Soldevilla, autor de Terra de Quixots (Pòrtic), obra guardonada amb el Premi Carles Rahola d'assaig. Descobrim les connexions del Quixot amb Salvador Dalí, Josep Pla, Narcís Monturiol i altres personatges empordanesos. També coneixem una fotografia insòlita del 1889, una llegenda sobre Cervantes a Palamós i una sorprenent col·lecció cervantina al castell de Peralada.Josep Irla, el president que va mantenir viva la Generalitat des de l'exili. Coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement, recuperem la figura d'un dels presidents menys coneguts de Catalunya. Després de l'afusellament de Lluís Companys, Irla va assumir la presidència de la Generalitat el 1940 i va preservar-ne la continuïtat institucional fins al 1954, quan va arribar el relleu de Josep Tarradellas. En parlem amb Núria Gavarró, directora de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, que ens descobreix les cartes, els documents i la relació política entre els dos presidents. Una conversa sobre l'exili republicà, la memòria democràtica i la supervivència de les institucions catalanes durant el franquisme.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Tots els camins porten a Roma? Una nova recerca sobre gairebé 300.000 quilòmetres de vies romanes demostra que la xarxa de comunicacions de l’Imperi era molt més complexa del que ens pensem. En parlem amb Pau de Soto (UAB), per descobrir com es construïen les carreteres romanes, com connectaven Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient i fins a quin punt encaren marquen les infraestructures actuals. I viatgem també a la Barcelona dels anys trenta per recuperar Maria Teresa Vernet i Les algues roges, la novel·la amb què es va convertir, el 1934, en la primera dona a guanyar el Premi Joan Crexells. Amb Neus Real (UAB) i especialista en literatura catalana escrita per dones, descobrim una autora que va parlar amb una modernitat sorprenent de sexualitat femenina, desig, classe social i llibertat.A més, recordem el paper decisiu dels ferrocarrils durant la Primera Guerra Mundial a través del Segon Exèrcit austrohongarès.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Què ens poden explicar uns ossos de fa milers d’anys? I per què tantes dones han desaparegut dels llibres d’història?Conversem amb l’arqueòloga Palmira Saladié (IPHES) sobre una nova recerca que revisa restes humanes procedents de tres coves de Granada i aporta noves dades sobre el canibalisme durant el Neolític. Marques de tall, ossos fracturats, restes bullides i datacions per carboni 14 permeten descobrir que aquestes pràctiques es van produir en moments diferents i probablement també per causes diferents: violència, rituals o comportaments simbòlics.Després parlem amb Montserrat Terrones, editora de Garbuix Books, de Les grans oblidades. Per què la història ha esborrat les dones?, un còmic que recorre la història des de la prehistòria fins al segle XX per recuperar reines, científiques, artistes, escriptores i moltes altres dones que el relat històric tradicional ha deixat als marges. Una conversa sobre història, feminisme, educació, memòria i sobre com s’ha construït durant segles una visió del passat essencialment masculina.I a l’inici del viatge recordem també l’Operació Pied Piper, l’evacuació massiva de centenars de milers d’infants britànics durant els primers dies de la Segona Guerra Mundial, en què el ferrocarril va tenir un paper essencial.Història, arqueologia, dones, Neolític, canibalisme, memòria, feminisme i Segona Guerra Mundial, en un nou viatge d’El Tren de la Història.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Parlem de dues històries sovint absents dels grans relats. Primer, la periodista Llúcia Oliva presenta 'La revolució amb veu de dona. Dietaris i records de 1936-1939', (L’Avenç), un llibre que reconstrueix la Guerra Civil a Catalunya des de l’experiència quotidiana de nou dones i nenes que van patir la por, la fam, la persecució i la violència a la rereguarda.Després viatgem fins a la Catalunya de Felip III per descobrir les Corts de Barcelona de 1599. En parlem amb l’historiador i arxiver Miquel Pérez Latre, responsable de l’edició de les actes del braç eclesiàstic. Unes Corts excepcionalment ràpides, marcades per les necessitats financeres de la monarquia, el pactisme català, els conflictes de competències, les negociacions polítiques i la defensa de les costes davant la pirateria. I que serveixen per entendre la Guerra dels Segadors de 1640.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Com es pot explicar una ciutat només a través de fotografies? I com una petita ofrena floral pot acabar convertint-se en un episodi clau de la història del catalanisme?Al Tren de la Història posem Barcelona davant l’objectiu de Francesc Català-Roca, una de les grans figures de la fotografia catalana del segle XX. Parlem amb el crític d’art Manuel Guerrero de La pell de Barcelona, el fotollibre pòstum en què Català-Roca va retratar les transformacions de la ciutat, i de l’exposició que li dedica l’Arxiu Nacional de Catalunya. I coincidint amb la Diada, retrocedim fins a l’11 de setembre de 1901. Aquell dia, una ofrena al monument de Rafael Casanova va acabar amb una trentena de joves catalanistes detinguts. Entre ells hi havia Josep Maria Folch i Torres. Amb l’historiador Fermí Rubiralta descobrim com aquella repressió va donar més força a la commemoració de l’Onze de Setembre i va contribuir a l’organització del primer independentisme català.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer anem a l’Espai Mamutus de la Canonja, un nou centre d’interpretació dedicat al jaciment del barranc de la Boella, on s’han documentat evidències de presència humana de fa aproximadament un milió d’anys. Amb Marta Fontanals, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), reconstruïm aquell paisatge de sabana poblat per mamuts, hipopòtams i altres animals i expliquem com les noves tecnologies permeten acostar la prehistòria al gran públic.Després pugem al Pirineu per conèixer una troballa extraordinària: una costella humana de fa més de 4.000 anys amb una punta de fletxa de sílex incrustada. El catedràtic de Prehistòria Carles Tornero explica què revela aquesta peça sobre la violència entre les comunitats prehistòriques i, sobretot, com sabem que la persona ferida va sobreviure a l’impacte. Una descoberta que obre noves preguntes sobre la vida, la mobilitat i els vincles familiars dels habitants del Pirineu fa mil·lennis.L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.