El Temporitzador

Per fer front a l’emergència climàtica, cal una transició energètica cap a les renovables és important per aconseguir-ho. Que cal, és sabut. Com fer-ho, genera debat. A quina velocitat? Macroplantes o autoconsum? Com es distribueixen els parcs eòlics i fotovoltaics? L’energia nuclear és amiga o enemiga? En l’últim episodi del Temporitzador (ara per ara), en parlem amb el geògraf i ecologista Sergi Saladié i l’activista mediambiental i ambaixadora europea pel pacte climàtic Maria Serra. Direcció | Laura Tapiolas Fàbregas Realització | IdeaSonora Direcció d'art | Laura Xifra Castro Veu entradeta | Jan Brugueras Torrella

Si treballéssim quatre dies en comptes de cinc i ens mantinguessin el salari, seríem més feliços? Segurament. Produiríem més? Hi ha qui assegura que també. La setmana laboral de quatre dies, que fins fa poc hauria semblat una idea utòpica, s’ha introduït en el debat polític i a l’esfera pública de manera força pràctica últimament. La Laura Tapiolas en parla amb la periodista Violeta Tena, que ha seguit la proposta des de l’inici, i l’economista polític Joan Sanchis, autor del llibre ‘Quatre Dies. Treballar menys per viure en un món millor’, de Sembra Llibres. Direcció | Laura Tapiolas Fàbregas Realització | IdeaSonora Direcció d'art | Laura Xifra Castro Veu entradeta | Jan Brugueras Torrella

Quan naixem, caiem arbitràriament en una família d’una classe, amb unes idees i un context cultural concret. La nostra existència depèn física, legal i econòmicament d’aquesta institució durant gairebé dues dècades. Hi ha, però, qui proposa alternatives. Qui proposa que les cures, l’economia i l’educació no hagin de recaure exclusivament en la família. D’això és del que parlen dos llibres que s’acaben de publicar en català. “Abolir la família”, de Sophie Lewis (Manifest, 2023) i “L’abolició de la família”, de M.E. O’Brien (Tigre de paper, 2023). En parlem amb Bruno Monfort, traductor del llibre de Lewis, investigador d’estudis queer i marxisme i Clara Camps, professora de sociologia UB. Direcció | Laura Tapiolas Fàbregas Realització | IdeaSonora Direcció d'art | Laura Xifra Castro Veu entradeta | Jan Brugueras Torrella

L’Estat espanyol ja té president i el té gràcies a l’independentisme català. Esquerra i Junts, però, han treballat per separat en les negociacions per investir a Pedro Sánchez. Una mostra més de la distància que ha crescut entre aquests dos espais polítics. Des de 2017, les estratègies dels partits s’han distanciat i la fricció ha anat en augment. Ara que ha passat la investidura, analitzem el futur de les relacions polítiques a Catalunya amb el politòleg Marc Sanjaume. Direcció | Laura Tapiolas Fàbregas Realització | IdeaSonora Direcció d'art | Laura Xifra Castro Veu entradeta | Jan Brugueras Torrella

S’ha publicat la primera Guia gramatical de llenguatge no-binari en català (Raig Verd, 2023). La primera proposta per fer la nostra llengua més inclusiva a les persones no binàries, a les persones que no són homes ni dones. Així, proposa formes alternatives a les masculines i femenines: que es tinguin amics, amigues o amiguis, per no forçar a ningú a escollir un gènere amb què no se sent còmode. En parlem amb Jun Moyano, la persona que ha dirigit el projecte i a Al À. Holgado, una de les veus que hi participa.

Hi ha tot un corrent a les xarxes que anima a les dones a deixar enrere els suposats enganys del feminisme, que les han obligat a treballar i a patir per aconseguir una independència econòmica. Així, a través de TikTok hi ha noies que expliquen les seves vides de conte: han trobat un marit que treballa i les manté, i així poden tornar a ser mullers tradicionals. Mullers que es queden a casa i cuinen i netegen i cuiden dels fills i viuen supeditades, voluntàriament i feliçment, a la vida dels seus marits. Es diuen #tradwife (muller tradicional) o #stayathomegirlfiend (nòvia que es queda a casa). Analitzem el fenomen amb Ofèlia Carbonell, escriptora, comunicadora i experta en tendències digitals, i Judit Pellicer, periodista experta en la dreta alternativa americana i la manosfera (la bombolla del masclisme a internet).

Molts dels que hem volgut tastar les no monogàmies —les relacions obertes, el poliamor o altres alternatives relacionals— l’hem buscada a ella. A Afrodita. Potser no a la deessa grega, però sí al llibre que porta el seu nom. El volum de Tigre de Paper, ‘En defensa d’Afrodita’, és una de les publicacions de capçalera contra la cultura de la monogàmia i enguany compleix 10 anys. Aquesta setmana, al Temporitzador parlem de les no monogàmies, la gelosia i l’evolució de la nostra cultura sexoafectiva amb Na Pai, el seu coordinador. Direcció | Laura Tapiolas Fàbregas Realització | IdeaSonora Direcció d'art | Laura Xifra Castro Veu entradeta | Jan Brugueras Torrella

Fa 100 dies que al País Valencià hi governa una coalició de PP i Vox. De fet, hi governa LA coalició de PP i Vox, perquè segons els seus integrants, el del PV és el pacte de referència de la dreta i l’extrema dreta a l’estat espanyol. Cent dies han estat temps suficient perquè els blaus i els verds hagin fet notar qui mana: a l’escola, amb els impostos i, sobretot, sobretot, amb la llengua. Fem balanç d’aquests primers cent dies de govern amb Víctor Maceda, periodista del setmanari El Temps especialitzat en política valenciana. Direcció | Laura Tapiolas Fàbregas Realització | IdeaSonora Direcció d'art | Laura Xifra Castro Veu entradeta | Jan Brugueras Torrella

"Hi ha la falsa imatge que, a Mallorca, gràcies al turisme, tothom viu en l’abundància. I no només no és així sinó que és ben bé el contrari", explica Pere Antoni Pons. Aquesta setmana, a El Temporitzador, parlem sobre els reptes socioeconòmics, mediambientals, culturals i lingüístics a què s'enfronta l'illa (i, per extensió, la resta de l'arxipèlag). Ho fem amb el periodista i escriptor, que acaba de publicar 'Quan t'acorralen les flames. Mirades sobre les Mallorques d'avui' (Editorial 3i4). Direcció | Laura Tapiolas Fàbregas Realització | IdeaSonora Direcció d'art | Laura Xifra Castro Veu entradeta | Jan Brugueras Torrella

Que el morbo agrada, és sabut, però l’explotació mediàtica sense límits d’un assassinat real, recent, amb menors involucrats, no deixa de sorprendre. És el que ha passat amb el cas de Rosa Peral, el crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que ha inspirat programes, sèries, documentals, llibres, vídeos, articles i centenars de peces que, com tots, persegueixen l’audiència. En parlem amb Ivan Gómez, doctor en filosofia del dret i professor d’audiovisuals a la URL.